La ciutat de l'amor

La Paeria ha endegat la campanya de promoció turística Lleidanamora’t, destinada a captar visitants i, de retruc, fer-nos sentir millor als veïns, reafirmant-nos l’autoestima ciutadana, cosa que sempre va bé, encara que sigui en la línia resignada d’aquella cançó de Crosby, Still, Nash i no sé si Young, recomanant que, si no pots estar amb qui estimes, procura estimar aquell amb qui estàs. Aplicat al cas: si no pots viure on voldries, intenta trobar-te a gust allà on has anat a raure. Això és, esforça’t a mirar la teva ciutat amb bons ulls, igual que has après a fer-ho amb la persona amb qui convius. Hi sortiràs guanyant.

Tal com va afirmar l’alcalde en l’acte de presentació a la premsa, la campanya constarà de cinc eixos, associats a cinc verbs diferents: el de festes i cultura a gaudir (o a badallar, ben mirat, en determinats saraus i espectacles, per sort no gaires), el de patrimoni monumental a estimar (i és cert que a Lleida tenim monuments que mereixen ser estimats, també alguns immòbils, fets de pedra), el de gastronomia a assaborir (i encara rai que no han optat per experimentar, atès el pa d’espelta amb llavors de sèsam que es dóna avui dia en segons quins restaurants moderns), el de compres a trobar (molt escaient, més que no pagar, perquè els asseguro que per a mi constitueix tota una troballa una camisa o una jaqueta de mànigues llargues que no em vagin curtes), el d’esport i vida saludable a respirar (més aviat esbufegar, veient com treuen el fetge per la boca alguns d’aquests voluntariosos corredors que ara es fan dir runners).

També va fer notar el senyor Ros que aquests dies semblen els més indicats per posar en marxa una campanya amb un lema que incorpori el concepte enamorar, perquè la primavera és l’estació de l’amor. A Lleida en particular, on la resta de l’any costa més de posar-s’hi, perquè sempre hi fa massa fred o massa calor. Llàstima que la primavera sigui tan breu. Com la passió amorosa, en realitat. I pensar que, tal com em va informar el col·lega José Carlos Miranda, a la pel·lícula El club de los buenos infieles, una colla de pendons trien Lleida per a la seva escapada, al·legant que aquí es lliga molt... Segur? En tres dècades haurem passat d’aquell “catxar a Lleida no és pecat sinó un miracle” de la cèlebre pintada, a disputar el títol de capital de l’amor a Venècia o París.