Dos Pepes i un Vidal

Em sap greu ser incapaç de compartir la satisfacció general pel flamant govern Sánchez, un equip que en bona part no desentonaria en un govern Rivera (si el jutge no ho hagués impedit, ara tindríem un govern Sánchez allà –Pedro– i un govern

Sànchez

aquí –Jordi–), per moltes dones que l’integrin, més enllà d’un valor simbòlic de la seva presència majoritària que aplaudeixo en tant que gest de normalitat, perquè el gènere per si sol no és garantia de preparació, aptitud o eficàcia, com tampoc no ho deu ser l’acreditar veïnatge o almenys orígens lleidatans, ara que escolto tantes queixes perquè entre els consellers de la Generalitat post 155 no n’hi hagi cap, tret d’una mica la titular de Justícia, amb arrels pirinenques, contràriament al que succeeix amb el nou consejo de ministras, en què figura un Josep o José, segons convingui, pallarès de naixença, si bé madrileny d’adopció, i em temo que de vocació, censat a Valdemorillo, que per a mi es podia haver quedat sense cartera.

Amb Borrell, Pepe per als amics, em passa com amb Duran, un altre Pepe en cercles íntims, tant de l’hotel Palace com del seu Alcampell natal, que em provoquen un rebuig instintiu, irracional. No hi puc fer més, en especial quan els sento parlar. Tant pel que diuen, que acostuma a desagradar-me, com per la manera com ho fan, amb un to superb que denota una arrogància intel·lectual al meu criteri sense gaire fonament, i una dicció que em tortura les oïdes, sobretot quan s’expressen en català, no pas pel seu deix dialectal (els accents localistes m’encanten i en determinats casos em resulten excitants, sobretot en boca de mallorquines, valencianes o franjolines), sinó perquè destrossen la llengua, sobretot el desinfectador, que sembla estrany que parli com parla presumint de tan llest. El català llepat de Borrell, farcit de barbarismes i incorreccions, amb aquella irritant afectació melindrosa de setciències, marisabidillo que diuen en castellà (au: el marisabidillo de Valdemorillo), i el català pastós sense esses sonores de Duran, se’m fan tan insuportables com el d’aquell diputat cupaire, Vidal Aragonés, amb qui sovint estic també en desacord. Sí, Vidal de nom. Mira que en devem ser pocs, en tot el món, i ara aquest s’està fent famós. La primera persona que, després de dir-li com em dic, comenti “ah, igual que el de la CUP”, ja es pot anar calçant.