Ratafia i poesia

Si la cimera Nixon-Mao al 1972 que va iniciar el desglaç entre la Xina i els EUA va ser conseqüència de l’anomenada diplomàcia del ping-pong, qui sap si la reducció –momentània– de tensions entre Catalunya i Espanya serà fruit de la diplomàcia de la ratafia. Tal com ja ha estat comentat a bastament, en la reunió de dilluns, Quim Torra va regalar a Pedro Sánchez una ampolla del destil·lat tradicional de nous verdes que alguns periodistes indignes d’aquest nom, troglodites de la caverna mediàtica que s’hi referien com a ratafría o patafría, s’han apressat a ridiculitzar, fent gala del “desprecia cuánto ignora” denunciat per Antonio Machado. Un columnista d’El Mundo ha arribat a sostenir que aquell “nacionalismo embotellado” conté un cuc a dins, confonent-lo amb el mescal. Un cuc que equiparava al llaç groc que el Molt Honorable lluïa a la solapa. Quin fàstic! No pas el llacet, és clar, ni tan sols l’invertebrat imaginari, sinó determinada premsa –per no dir quasi tota– escrita, paradoxa cruel, en el mateix idioma de Campos de Castilla.

La ratafia obsequiada procedia de la Selva, que és una comarca, extrem que convé aclarir per si a algun d’aquells illetrats cavernícoles se li acudeix una de les seves gracietes, però igual hauria pogut ser de la Segarra o del Jussà. L’amic Juan Cal lamentava dimecres que no es tractés de l’acreditada Ratafia dels Raiers que Licors Portet elabora a la vila natal del ministre Borrell, convidat il·lustre en altres temps a la festa dels rais, en el transcurs de la qual solia acabar caient o llançat de la tramada i que, a hores d’ara, potser no trobaria gaires mans que l’ajudessin a sortir de l’aigua, perquè més que de la Pobla de Segur sembla fill de la Puebla de Sanabria, província de Zamora.

Tornant a Machado, el visitant de la Moncloa va demanar al seu hoste que li mostrés la font on el poeta festejava d’amagat, perquè ella era casada, amb la seva musa Guiomar, autora al seu torn d’alguns poemes, com El jardín de la fuente en què evocava aquell romàntic racó, que inclou el vers “Mis labios están helados”. I tan gelats! Segons Ian Gibson era una escalfabraguetes que no va permetre mai al pobre vidu cap intimitat física. Torra podia aprofitar l’avinentesa per advertir Sánchez que molts catalans no pensem consentir més l’escalfabraguetisme polític del tipus “Apoyaré” del seu antecessor Zapatero.