Estiu tot l'any

Llegits aquests dies que s’encaminen ja al canvi d’estació, prenen tot el sentit els versos de Capvespre, un dels poemes inclosos al llibre Registre fòssil, que li acaba de publicar l’editorial Denes a Eduard Batlle, conegut de l’afició gràcies a Suite borgenca, tota una sorpresa quan va aparèixer fa un parell d’anys. Escriu el poeta lleidatà: “Vàrem desitjar amb fretura / l’arribada de la llum blanca. / Ara ens sobrevé la calma, / la constància de l’estiu exhaurit”. Tècnicament, vull dir oficialment, cronològicament, l’estiu no està exhaurit i encara ens pot deparar alguna alegria. Contradient l’estat d’ànim que traspuen els versos citats, tal vegada ens hauríem de fer el propòsit de prolongar l’esperit estival sine die. La llum blanca, si no solar, almenys vital. Una blancor que il·lumini els mesos més foscos, que aquí a Lleida són molts, massa, la boira ajudant-hi. L’estiu com a forma de vida, s’entén. Com a forma d’agafar-se la vida. Més lleugera, informal, divertida. Menys agra, gosaria demanar. Menys tràgica, si és possible. L’ideal epicuri de passar per aquest món com si sempre féssim vacances. L’estiueig etern, si més no mental. Això sí, sense tanta calor, que enguany s’ha fet insuportable la primera quinzena d’agost. Sort n’haurem tingut, els condemnats a romandre a la ciutat roent, dels sopars a la fresca en algunes terrasses airejades, amb preferència les més altes del skyline local, per tant, amb vistes extraordinàries, com la del bar restaurant 1203 a la Seu Vella, l’oberta no fa gaire al capdamunt de la Suda (les millors postes de sol del Segrià) o la que torna a funcionar al sostre de la Llotja, les tres gestionades per Tu Tries Gastronomia. Aquesta darrera, denominada El Raier i decorada amb motius evocadors d’aquell ofici perdut com sogues i troncs, a part d’oliveres en parterres, presenta una proposta culinària suggestiva, executada a un gran nivell, que inclou des d’uns musclos a la brasa o unes carxofes confitades amb foie fins a un llom de bacallà al forn o un steak tàrtar que preparen ran de taula amb tot el cerimonial del cas. Amb l’avantatge que aquests àpats d’altura d’El Raier es prolongaran més enllà de l’estiu, al llarg de tot l’any, a partir d’ara al setembre també els migdies de dijous a diumenge. (I que vinguin tardor i hivern, ineluctables com vellesa i mort, que quan siguem al ball ja ballarem.)