Art comestible

El quadre Nena amb globus, de Banksy, autodestruït a Sotheby’s de Londres la setmana passada, instants després que un comprador n’oferís 1,2 milions d’euros, mitjançant una trituradora amagada al marc, constitueix un exemple –portat al límit– d’art efímer. Suposant que no es tractés d’una performance provocadora, en connivència amb la sala de subhastes i el licitador, m’imagino la gràcia que li devia fer la sorpreseta al flamant propietari de la pintura.

Altres obres efímeres, en aquest cas també fungibles, pensades per ser consumides, que bé podrien merèixer la consideració d’artístiques, productores de plaers igualment fugaços, momentanis però intensos, sensorials o sensitius, que deixen un regust o si més no un record durador, tant de caràcter estètic com palatal, han sigut notícia entre nosaltres aquests dies passats i crec que val la pena fer-ne esment, pel seu mèrit intrínsec, el prestigi assolit pels seus artífexs i la projecció favorable que comporten per a les contrades d’on sorgeixen.

Josep Miquel Canut, del Forn Codina de Vilaller, acaba d’obtenir la distinció al Millor Pa de Pagès de Catalunya d’enguany. Quarta generació de forners, aquest Mestre Artesà Alimentari pasta cada nit un pa diferent: de sègol, d’espelta, de bolets, de tòfona, de fruita seca, de rocafort o cereals amb nous, de formatge, de sobrassada, d’olives, de pernil dolç, el típic de monyos denominat així pels bonys de la crosta...

Tomàs Cusiné, al capdavant dels cellers Castell del Remei, Cérvoles, Cara Nord i el que porta el seu mateix nom al Vilosell, ha vist guardonat amb el premi Gran Vinari d’Or el Cérvoles blanc 2016, com a Millor Vi Català de l’Any. Un líquid esplèndid, elaborat amb les varietats chardonnay i macabeu, que segons el jurat excel·leix per “amplitud aromàtica, perfil fresc, fusta integrada, estructura elegant i pas cremós pel paladar”. Felicitats, amics Tomàs i missenyora Mireia, com li diu Josep Vallverdú.

Josep Sánchez i Ricard Zamora continuen servint, a La Solana, de Foradada, al cap de 27 anys, una colla de plats dignes de figurar en una Història de l’Art, com el llom de bacallà confitat, la ventresca de tonyina, les agulletes d’ànec o les galtes d’ibèric. Hi he tornat, després de molt –massa– temps, i he constatat de nou que menjar en aquell restaurant proporciona sensacions equiparables a passejar per un museu.