Cels blaus, cols verdes

Enyoro –se’n faran càrrec– els matins lluminosos de Lisboa, que inspiraven a Pessoa: “Oh cel blau –el mateix de la meva infantesa– / eterna veritat buida i perfecta!”. Uns versos semblants a aquells últims de Machado que li van trobar a la butxaca després de mort: “Estos días azules, y este sol de la infancia.”

Aquí a casa nostra, afirmen els pagesos que la molta saó d’aquesta tardor, tanta humitat de la terra, arran de les pluges persistents, augura un hivern de boires. Un temps per anar a robar cols, com diuen alguns. No és cap broma. Almenys no ho era anys enrere. Tip del saqueig que patia, al final, lo Massana de Bell-lloc va encarregar un pregó anunciant a qui li anava a robar cols a l’hort que no calia que hi tornés, perquè ja s’havien acabat totes.

Temps de cols, robades o conreades o comprades. Temps de sopes, també, com comentava fa poc, no gens fàcils de trobar als restaurants ni ràpides de preparar a domicili (la professora Francesca Miquel m’aconsella, a través de la meva filla Clara, alumna seva al Gili, recórrer a la Thermomix, un estri que mentre el vaig tenir a la cuina sempre em va fer por que no m’acabés amputant un dit amb aquelles ganivetes tan esmolades, si més no al netejar-lo). Sopes de col, per exemple. Com el típic caldo verde portuguès que no fa ni un mes estava ingerint a la bicentenària Cervejaria Trindade del lisboeta barri del Chiado, situada en un antic convent del segle XIII. Això és un puré clar de patata amb trossets de fulla de col.

A banda del trinxat amb rosta, les cols tampoc no són gaire presents hores d’ara entre nosaltres, a les taules domèstiques o d’establiments públics. A Alemanya o Alsàcia formen part, fermentades, dels xucruts (de sauerkraut o col agra) que solen acompanyar salsitxes i altres viandes. Recordo en particular el de la parisenca Brasserie Lipp. En un recull de menús tradicionals de la fira de Salàs que em va regalar dies enrere l’historiador Sisco Farràs hi figura, al capítol d’entrants, una col confitada. Transcric la recepta, per si algú s’hi anima: “Trieu una col ben blanca, de les arrissades, i feu-la a tires. Poseu-la en una plata amb una mica de sal fins a pansir-la (un o dos dies). Un cop pansida col·loqueu-la en pots alternant capes de col i de sal fina. Finalment, s’omplen els pots amb una barreja de vinagre i aigua a parts iguals. Tapeu-los.”