Illa de cases

Un parell de setmanes enrere, arran de la negociació del Brexit, els governants espanyols de torn van reincidir en allò que més bé se’ls dóna, perquè ho porten a la sang des dels temps del Cid Campeador fins als actuals del seu èmul, el jutge Llarena (o del genet Abascal o del raier amb tricorni Borrell), que és gallejar i fer el milhomes, a propòsit del penyal de Gibraltar, però que vagin amb compte perquè els britànics no són com els marroquins, que es van deixar prendre l’illot de Perejil, ni com els catalans, que ens ho deixem prendre tot, excepte la dignitat, ves quin remei, si bé de la dignitat no se’n pot posar un tros a l’olla.

Els britànics no estan de romanços. L’abril del 1982, als generals que manaven a l’Argentina se’ls va ocórrer d’envair les Malvines, un arxipèlag a l’Atlàntic sud denominat Falkland en anglès, sota el domini de Sa Graciosa Majestat des de la seva descoberta a finals del XVII, i la reacció contundent de la senyora Thatcher va justificar el seu renom de Dama de Ferro. La curta guerra de les Malvines va acabar amb les tropes argentines tornant a terra ferma amb la cua –o el fusell– entre cames, la dictadura militar entrant en crisi i la moral del país més baixa que la del protagonista del tango Cuesta abajo. Caldria que arribessin els gols de Maradona per remuntar-la. Una conseqüència indirecta d’aquell conflicte és que una urbanització dels Alamús, al fondo del Maset, vora el tossal de Moradilla, porti el nom de Les Malvines. Es veu que els propietaris no s’avenien gaire i les disputes entre ells eren constants. Un dia del 1982 va passar pel poble un topògraf fent treball de camp. Va preguntar com es deia aquell grup de cases aïllades i el Jaume de ca l’Andreu va respondre, en broma, que les Malvines. El foraster s’ho va creure i així ho va reflectir a la cartografia oficial, on encara consta, sense que cap dels successius ajuntaments ho hagi corregit. Ben pensat, tampoc no era tan inversemblant, ja que Malvines sona prou català –malves petites–, sobretot en un municipi que compta amb partides anomenades les Alzines o les Malloles. En fi, així s’escriu la història. Així s’escriu la geografia. (Per cert, comprovant al mapa l’extrem consignat, em crida l’atenció una curiositat toponímica al veí terme de Puigverd: un Mas del Desengany, a la partida de la Pena. Hi pot haver una adreça més trista?)