Cassola amb ous

El noi de cal Marcialet, net del Jaume de cal Tomaset i de la Josepa de cal Bernardet, i nebot de l’oncle Josepet, ha escrit un llibre. Es titula Vilanova de la Barca, la destrucció, la reconstrucció i el renaixement d’un poble: 1939-1969. L’autor no és altre que Josep Borràs, vilanoví de naixença, per més que la vida l’hagi portat a residir a Balaguer, d’on arribaria a ser alcalde, a part de diputat i president del Consell Comarcal de la Noguera. Per CDC. Sorprèn que un home amb tants antecedents familiars diminutius hagi sortit prou corpulent.

El llibre de Borràs, que li ha comportat una feinada, entre parlar amb vells i treure la pols a papers que feia molts anys que ningú no es mirava, a banda de reunir un bon nombre de fotos en blanc i negre per il·lustrar el text, suposa una esmena a la totalitat a la fama de Vilanova de la Barca com a “poble de les tres mentides”, perquè deien que ni és vila, ni és nova, ni té barca. Per contra, ens presenta un municipi que atresora grans veritats, la majoria encara per descobrir per part dels forasters i alguns mateixos veïns, que ara ho podran fer gràcies a aquest volum atapeït d’informació rigorosa, tant sobre els esdeveniments històrics d’una postguerra particularment dura (els bombardeigs de 1938 havien enderrocat 150 de les 186 cases del que seria declarat Pueblo Adoptado por el Caudillo i reconstruït per Regiones Devastadas, a més de l’ajuntament, l’escola, el forn o l’església romànica, recuperada fa poc com a sala cultural per mitjà d’un projecte arquitectònic multipremiat, i encara enfonsar la barca per passar el riu, que seria substituïda per un llarg viaducte sense que el topònim local se’n veiés afectat, de Vilanova de la Barca a Vilanova del Pont), com en referència a la recuperació d’una certa normalitat en el dia a dia, amb un interessant estudi de la gastronomia popular en què es revela el secret de l’èxit de les cassoles de tros cuinades tradicionalment a les torres de cal Capellet o de ca la Ignasieta i a la cabana del Floretes (altre cop els diminutius patronímics) i que consisteix a posar-hi uns ous batuts per damunt quan ja quasi està a punt de ser servida.

Quina gran idea! Senzilla però efectiva. Tal com van les coses al país, em temo que aquells ous que havíem de trencar per fer la metafòrica truita republicana els haurem de destinar de moment a la cassola.