Plora el Montsec

Poc abans de tramuntar el port d’Àger, un senyal de carretera indica Sant Josep de Fontdepou, la urbanització que s’estén pels vessants meridionals de la serra, però, per a mi, sant Josep de Fontdepou serà sempre Josep Mercè, que fins al 16 de gener era un dels dos veïns habituals del poblet de Fontdepou. L’altre, la seva dona, Mercè Camins, l’extraordinària i simpàtica cuinera amb qui regentaven el restaurant Casa Mercè: plats tradicionals en un local acollidor amb vistes al Montsec.

No he conegut una parella més avinguda, després de quatre dècades junts. Hi devia ajudar el fet de no haver tingut fills i de tenir-se només l’un a l’altre (a banda, és clar, de la família i nombroses amistats, que solien compartir aquesta condició amb la de clients), així com la circumstància de viure sols en aquell agregat del municipi d’Àger, de l’ajuntament del qual Josep era tinent d’alcalde, un veterà independentista republicà. La primavera passada m’havia portat a les ermites de la Pertusa i la Pedra a prendre unes notes per escriure uns Enllà al dominical Lectura. Era el segon cop que pujava a la Pedra. La noia que m’hi va acompanyar aleshores i l’amic que ho feia 35 anys després són tots dos morts, com si es tractés d’una maledicció. No crec que hi vagi mai més i, si m’arrisco a tornar-hi, serà en solitari.

La penúltima vegada que el vaig veure (l’última seria ja a l’hospital) va ser a l’estiu, al restaurant. Només funcionava dissabtes i diumenges, però aquell vespre d’entre setmana em van fer el favor d’atendre’ns, perquè tenia un compromís especial: un berenar sopar amb l’escriptor Josep Vallverdú i la seva esposa, Antonieta Vilajoliu, que no coneixien l’establiment. Ens vam entaular tots sis i va ser una vetllada inoblidable, tant pel menjar com per la conversa. L’amfitrió, antic mecànic, ens va explicar que estava recomponent a hores perdudes un dels primers automòbils que havien circulat per la Vall d’Aran, conegut com la Puça per les seves dimensions, propietat del metge de Vielha. També que al minúscul cementiri de Fontdepou estava enterrat el padrí del novel·lista Pep Coll, un traginer assaltat i ferit mortalment pels bandolers prop d’allí. Ara hi reposen les cendres del Josep, en aquell recinte, i la Mercè s’està rumiant si reobre el restaurant. Tant de bo. Si finalment s’hi anima, els ho faré saber aquí mateix.