Boira plana a la plana

M

atí de dissabte emboirat a la plana de Guissona. Boira baixa que limita molt la visibilitat. Un dia que teníem sol a Lleida i viatgem 60 quilòmetres per anar a retrobar la fredor cendrosa i fidel de cada hivern. Diuen que les boires van bé per als sembrats, perquè assaonen la terra, però no semblen el marc meteorològic més adient per fer turisme. Ara, de poètic, tant com vulguis, com demostren alguns versos de Jordi Pàmias inspirats per aquestes suaus ondulacions cerealístiques on tot just despunta una tímida verdor.

Acompanyats pel bon amic Adrià Marquilles, que va ser alcalde de Plans de Sió per CDC i president del Consell Comarcal de la Segarra, artífex de la recuperació del castell de Concabella com a centre cultural que conté un espai d’interpretació de la ruta dels Castells del Sió, un altre sobre les aus dels secans esteparis i encara un tercer sobre Manuel de Pedrolo, l’escriptor nascut al castell de l’Aranyó, que forma part de l’extens municipi, visitem l’església romànica de Pelagalls, d’esplèndida portada amb rústic timpà, i el castell de les Pallargues, on l’amable mestressa que hi fa de guia, Teresa Majoral, ens explica un parell de llegendes que tenen com a escenari aquella fortalesa ben preservada i guarnida amb tantes antiguitats com un museu. Una tracta d’un noi, Gilbert, penjat al proper Tossal de les Forques després de l’acusació injusta d’haver robat un anell a la filla del castlà, Audelinda, sostret en realitat per un rival envejós. L’altra, recollida per Amades, narra la història dels habitants de cal Ferreret, que una nit boirosa com aquest mateix matí van allotjar un pidolaire misteriós i, a partir d’aleshores, mai no els faltaria llana per filar, fins al punt de fer-se tan rics que van poder construir el castell actual.

Dinem a Lo Cafè de les Pallargues: patata mascarada amb botifarra negra, galtes al forn tendríssimes, flam de formatge, pa de blat i espelta d’elaboració pròpia, cervesa artesanal. Ens serveix la Florika, simpàtica i culta romanesa de Transilvània –país de boires– que parla un català molt correcte. Acabem evocant alguns seus compatriotes literats com Ionesco, Mihail Sebastian, Mircea Eliade o Norman Manea, i cantants llegendaris com Maria Tânase, Gabi Lunca o Dona Dumitru Siminica i el seu gran èxit Afarâ e întuneric, que vol dir al defora és fosc. I tant, amb aquesta boira!