Expaña (amb x de Vox)

A la província de Jaén, amb un atur del 25%, no troben gent per collir olives, que allà baix es produeixen a l’engròs en aquells latifundis. I això que aquesta activitat està força més mecanitzada que a l’època en què alguns estudiants fills de pagès dels pobles de secà dedicàvem bona part dels caps de setmana hivernals a capturar arbequines amb arpes i borrasses, si fa no fa com quan aquests paratges eren coneguts com Al-Azeitun.

La falta de mà d’obra és deguda sobretot al fet que els en altre temps aceituneros altivos, com deia Miguel Hernández al poema Andaluces de Jaén, musicat per Paco Ibáñez (“decidme en el alma de quién son esos olivos”), han après el truc, inspirat per l’exemplar i honradíssim capteniment dels seus espavilats dirigents polítics –vegin la pel·lícula El reino, si encara no ho han fet–, i ara s’estimen més treballar els pocs dies necessaris per cobrar les famoses peonades i passar la resta de l’any contemplant tranquil·lament el pas dels núvols sobre la sierra Morena. O practicant l’economia submergida, que no tributa ni és incompatible amb subsidis i pensions de tota mena.

De manera que si els olivaires jienenses volen seguir obtenint la matèria primera d’uns olis més àcids i de qualitat inferior que els garriguencs, modèstia a part, es veuen obligats a recórrer a jornalers estrangers. Amb la paradoxa que, si es concreten les severes restriccions a la immigració proposades per Vox, un partit que possiblement alguns d’aquells terratinents han votat, corren el risc que les olives es quedin als arbres.

La immigració és al punt de mira dels seguidors del genet Abascal, igual que el feminisme i les autonomies. En les manifestacions convocades arran de la substitució de la sultana Díaz (ni una llàgrima, em cau fatal), els assistents protestaven per un probable retrocés en la protecció de les dones, sense fer cap esment al possible retorn de competències autonòmiques a l’estat o la clausura de Canal Sur que els ultres portaven també al seu programa. No m’estranya: l’últim cop que vaig ser a Sevilla, ara fa un any, els balcons eren plens de banderes espanyoles, però ni una d’andalusa. Reacció al procés independentista de Catalunya? Resulta comprensible i molt humà: sense la mamella catalana, a molts se’ls acabaria la bona vida i alguns haurien de tornar a collir olives, amb el fred que fa.