Copa de versos

Per molt que intentin esmorteir o dissimular l’ensulsiada de diumenge, els postconvergents s’hauran vist arrossegats pel tsunami groc d’ERC, tal com demostra un repàs de l’escrutini poble per poble, comarca per comarca, barri per barri de la ciutat de Lleida, on la cursa per encapçalar la Paeria sembla reduïda hores d’ara a només dos aspirants amb possibilitats reals: Larrosa o Pueyo. Però avui no volia escriure de política, saturats com n’estem ja tots plegats, sinó de poesia.

I és que diumenge passat, coincidint amb les votacions, se celebrava el tercer aplec del Castell del Remei, feliç iniciativa dels actuals propietaris de l’extensa heretat i del modèlic celler vinícola que alberga. El Tomàs i la Mireia estan retornant a l’explotació agrària la seva antiga esplendor i la capitalitat simbòlica i espiritual de la plana urgellenca, conferint-li una dimensió cultural i turística, a través d’un seguit d’activitats com exposicions, concerts, conferències o la trobada poètica que hi va tenir lloc aquell mateix matí, a la sala Lucilla Atilia, que recorda la fundadora romana de la colònia agrícola, mentre a l’exterior tenien lloc una mostra de cotxes d’època, un mercadet d’objectes i aliments artesanals, una exhibició de modelisme nàutic, ballarugues country o l’actuació d’una banda de swing, entre altres, o bé simplement la canalla es divertia a les atraccions infantils i els seus pares feien el vermut o menjaven una hamburguesa d’un dels food trucks estacionats a la vora dels dos estanys recuperats per als ànecs, sota un deliciós solet primaveral, tot organitzat amb molta finor, com si fóssim en un país més civilitzat.

Una dotzena de poetes de renom, la majoria ponentins, recitaven versos al·lusius als diferents arbres del romàntic passeig de les Senyoretes, per on solien caminar cap a mitjan segle passat les melangioses germanes fadrines descendents últimes de la branca de la família Girona, propietària de la finca. A continuació, els autors anaven dipositant el full on duien escrites les seves composicions líriques d’inspiració botànica dins d’una copa de vi tan gran que podria fins i tot sadollar la set d’un Gérard Depardieu, repetint el gest solemne i cerimoniós efectuat poques hores abans a l’introduir la papereta a l’urna (i que tanta alegria ens hauria de causar a alguns, aquella nit, en el moment del recompte).