Un vell de 60 anys

Encara no m’he recuperat de la impressió de veure el meu coetani Miquel Pueyo presidint la mesa d’edat en la sessió constituent de la nova Paeria. Una sessió closa amb el mateix Pueyo, assegut a l’escó del paer en cap, pronunciant un discurs de gran nivell (ja vaig advertir aquí mateix, quan aquest magnífic orador va anunciar la seva disposició a encapçalar la llista republicana, que si guanyava els lleidatans podríem presumir d’alcalde).

De manera que Miquel Pueyo és el més madur dels actuals paers. Em sembla insòlit, a banda d’injust, perquè ara que tots els col·lectius socials aspiren a tenir algun representant a les institucions, costa d’entendre que no n’hi hagi cap defensant els punts de vista o els interessos de la gent gran, que conforma un gruix importantíssim de la població, no només en termes percentuals.

Però ser madur fa l’efecte que avui dia està penalitzat en política, si més no entre nosaltres. No és el cas dels Estats Units, per exemple, on l’experiència és un grau i aquests dies competeixen per la nominació demòcrata dos veterans com el vicepresident, Joe Biden, de 76 anys, i el senador Bernie Sanders, de 77. En el supòsit de vèncer qualsevol dels dos, els americans podrien trobar-se amb un inquilí de la Casa Blanca octogenari. I no cal insistir en el fet que Ernest Maragall, de la lleva de Biden, acaba d’obtenir més vots que ningú a Barcelona, igual que la senyora Carmena, només uns mesos més jove, ho ha fet a Madrid.

En un llibre de Stendhal llegeixo “un vell de seixanta anys”. La frase em fa mal als ulls, tot i saber-la escrita al segle XIX. En l’actualitat la percepció no és la mateixa, per sort, i la seixantena pot ser encara el principi de moltes coses, de segones o terceres oportunitats en diversos àmbits de la vida, inclòs el sentimental. Per cert, la mesa d’edat de l’anterior Paeria va ser presidida pel doctor Xavier Rodamilans, que també hauria presidit aquesta si no hagués dimitit abans, acusat d’enviar cartes en què demanava el vot als pacients. Una mica lleig, però trobaria més reprovable –i sens dubte bastant més comprometedor per als destinataris– que hagués requerit el suport electoral dels seus clients aquell regidor d’un ajuntament de Dinamarca condemnat fa poc per haver-se dedicat de forma professional a organitzar orgies sexuals, amb l’agreujant que portava la regidoria de Família.