On el sol és feliç

Calor? Quina calor? Termòmetres fregant els 44 graus, el 29 de juny? No n’hi ha per tant. Al capdavall, com afirmava Màrius Torres, ignoro si basant-se en dades científiques concloents o bé una simple intuïció lírica o sentimental –què és més fiable, l’astronomia o la poesia?– en aquesta ciutat “dolça i secreta” el sol hi és feliç (i el vent escriu versos). Ara, no estic segur que comparteixin tanta felicitat els veïns condemnats a suportar els “flams de sol roent”, en paraules d’un altre rimaire, Josep Estadella.

Si ens queixem de vici! Ja ho donava entenent Josep Monzón, en un llibret del 1933 titulat, vessant optimisme, De com Lleida creix, progressa i prospera. Les consideracions sobre la climatologia local no podien ser més benvolents: “La calor estival no és excessiva, és seca, no afeixuga ni amoïna, i se suporta perfectament. Les nits són delicioses i tan fresques que, fins i tot al cor de la canícula, hi ha veïns que no es poden estar asseguts massa estona a l’aire lliure sense sentir calfreds. La marinada circula a bastament i tothom respira i dorm tranquil·lament. L’únic inconvenient de l’estiu lleidatà és que hi ha nits que se sent massa fred.” Perdoni: massa fred? Segur que l’autor s’estava referint a Lleida i no a Tírvia o Salardú?

L’entusiasme meteorològic d’aquell senyor no es limitava a l’estiu. Així, trobava injust dir que l’hivern lleidatà és massa cru. Això, com a molt una trentena de dies. La resta era, al seu entendre, molt benigne, “agradablement temperat”, amb jornades primaverals, “com ja voldrien tenir-les en altres parts”. A Lleida, feia notar, ja no baixen dargues (trossos de gel) pel riu, ni el gebre cobreix els arbres. La gent s’asseu en ple gener a les terrasses dels bars a prendre els aperitius “amb els abrics trets i els capells llevats”. I encara no s’havien posat de moda les estufes d’exterior actuals... “Qui ho havia de dir només vint anys endarrera?”, es demana, cofoi. A sobre, les boires persistents d’antany se n’havien anat, segons ell, cap a la vora del mar: “Ja els les regalem, i que les gaudeixin molts anys.” Tenint en compte que la primavera és esplèndida i la tardor “meravellosament colossal”, la conclusió sembla cantada: “Desmentir per sempre més la injusta fama de dolent que al nostre clima es vol posar. Molts pobles que es vanten de tenir-lo millor ja el voldrien disfrutar igual.”