Missa ballada

La discoteca Xino-xano de Tremp s’ha convertit en una església. Una església evangelista. Una església sense campanar ni aspecte d’església (no és la gòtica Santa Maria de Valldeflors, per entendre’ns), però que acull els actes litúrgics del ritus en qüestió, respecte dels quals només puc al·legar ignorància, perquè mai no se m’ha acudit participar en cap de semblant ni tampoc he sentit la mínima curiositat de saber en què consisteixen, ja que tot i ser ateu reconec el catolicisme com l’única religió vertadera, que deia aquell. Extrem que no obsta perquè la budista em susciti una major simpatia, sobretot per la falta de voluntat proselitista –en general– dels seus practicants. D’apostolat, parlant com Déu mana. En fi, que no sé què fan exactament, però segur que canten. Aquests cultes són molt de cantar. I resulta comprensible: cantar és més divertit que resar. No sempre per a qui ho escolta, és clar, perquè no tot sona com una Missa solemnis de Bach, Mozart o Beethoven. Ni l’acompanyament d’una simple guitarra, acústica o elèctrica, com el d’un orgue renaixentista tocat pel mestre Miquel González.

La Xino-xano transformada en temple, igual que des de fa poc el local de la Musicland de Mollerussa alberga un espai –al meu temps en dèiem un cau– dedicat a l’escoltisme, suposo que parroquial, si més no d’inspiració o filosofia. Així com voltant per aquests mons de Déu (reincideixo en el recurs col·loquial a la divinitat) trobem bars, sales de festes, hotels i restaurants habilitats en antigues capelles, abadies o altres dependències sacres prèviament desafectades –l’espectacular menjador del parador de Lleida, sense anar més lluny–, ara veiem com en els dos casos descrits i en alguns altres que es faria feixuc d’enumerar (i a mi de recordar) s’està donant el procés invers. Al·leluia!

Rumio, ja que acabo d’esmentar Mollerussa (i que no s’enfadin a Golmés) si l’al·ludit més amunt no seria també un destí plausible per al complex avui dia tancat i barrat de la mítica Big Ben, per bé que, ateses les dimensions de l’edifici, més que no a una simple església convindria referir-se a una catedral. Amb l’avantatge que, tal vegada com succeeix a la trempolina Xino-xano, si el recinte disposa encara dels equips de so i llum requerits per la seva anterior funció, s’hi podrien celebrar, no només misses cantades, sinó fins i tot ballades.