DIA DE REG
Roba blanca, vermut negre
Dijous de la setmana passada a la tarda vaig anar al Castell del Remei per veure l’exposició Roba de blanc, una tria de la col·lecció d’aixovar antic de Victòria Antó, prorrogada per l’èxit de públic fins a finals de novembre. Després dels forts aiguats de dimarts, la plana d’Urgell recordava el delta de l’Ebre, amb molts camps inundats, camins i algun tram de carretera plens de tolls, i parades d’alfals que semblaven arrossars.
A la sala Lucilla Atilia de la històrica finca vitivinícola, el visitant se submergeix en un món perdut de blancors tèxtils, transportat de sobte a un altre temps –un temps més lent i sense presses, en què les noies casadores o les monges de clausura passaven hores i hores amb l’agulla als dits–, gràcies a l’extensa mostra de labors recopilades per la senyora Antó al llarg de tres dècades, sobretot peces de vestuari íntim femení –enagos, cossets, camisons i mocadors– o de criatures de bolquers, jocs de llit –llençols, coixineres– i de parament de taula –estovalles, tovallons o tapets–, amb profusió de randes i brodats, que en alguna ocasió s’acompanyen d’una lupa per poder observar, degudament ampliades, les primoteres filigranes d’una delicadesa, una exuberància i un detall que fan pensar en els gràcils calats dels finestrals d’una catedral gòtica. Completen el material exhibit, d’un enorme valor evocador des d’un punt de vista sentimental i tècnic en tant que elaborada artesania, una bona colla de maniquins abillats, un coixí amb boixets, retalls de premsa i fotografies d’època, un vell costurer amb les eines i madeixes corresponents, un tocador dels d’abans, una màquina de cosir Singer i una altra Pfaff de primera generació, encara sense pedals, treballs artístics de fil emmarcats...
Allà al cantó mateix, travessant una passarel·la per sobre de l’entrada dels cellers, a la tot just reformada botiga de vins, llibres i records, vaig aprofitar a continuació per firar-me un parell d’ampolles del nou vermut clàssic que recupera la recepta tradicional a base d’ingredients botànics com la genciana, el card beneït, l’herba santa i la gitanera, espècies com la nou moscada i el safrà, així com la pell de taronja, que aporta un agradable regust cítric, ideal per prendre’l ben fred amb una oliva dintre, rebaixat amb soda, sifó o suc d’aranja, o bé només amb mitja rodanxa de llimona i glaçons.