Ca la Yi

Dies enrere abordava aquí el problema del despoblament rural, que afecta de ple part de les terres de Lleida, i aplaudia la voluntat expressada pel nou president de la Diputació d’afrontar una amenaça tan greu per a la supervivència de molts petits veïnats i conreus agraris, de retop també de l’equilibri territorial i ecològic, perquè –encara que soni paradoxal– pobles buits i camps erms perjudiquen el medi ambient.

Per fortuna, de tant en tant, alguna notícia a la premsa o experiència directa demostren que el dramàtic procés de desertització demogràfica i agrícola pot ser reversible o, si més no, bastant més lent. Sopant a Ca la Maria de Sant Guim de Freixenet, antiga fonda centenària que després d’alguns anys tancada torna a funcionar, tinc ocasió de conèixer dues famílies forasteres que s’han establert fa poc en aquella vila segarrenca, contribuint a augmentar-ne el cens. Esther Misut i Dani Espejo són una parella procedent de Sabadell que, cansats de la vida urbana, es van mudar a una casa del nucli agregat de Freixenet per fer-se càrrec de l’agrobotiga habilitada a l’hangar reconstruït de l’estació de tren de Sant Guim, on venen aliments artesanals de la zona i productes d’horticultura i floristeria, a més d’organitzar activitats turístiques sota la marca Sikarra Nostra. A part, ara ella és regidora de cultura a l’ajuntament.

Per la seva banda, Xavier Bundó, la simpàtica Yi Pei i els seus fills Jawei i Ivan, regenten des del maig el restaurant al·ludit més amunt. La xinesa Yi Pei portava –i porta encara– un basar a Sant Guim mateix i, com que abans havia fet de cuinera, s’ha vist amb cor de reobrir l’històric negoci d’hostaleria, on ofereix una notable oferta gastronòmica de plats típics catalans i carns a la brasa, enriquida amb aportacions orientals com rotllets de primavera, salsa de soja, arròs al curri o fideus amb gambes. El local conserva el nom original i l’amic Paco Lluch, bon alcalde i millor persona, flamant president del Consell Comarcal –no saben a la Segarra la sort que han fet– em recorda l’anècdota del número de loteria de nadal (11457) a què estan abonats els clients de Ca la Maria des de 1903, sense que hagi tocat mai. Bé, de moment... Un cas digne de figurar entre els rècords Guinness. Tan increïble que fins i tot el Paco va assistir una vegada al sorteig a Madrid i va demanar de veure les boles.