Ho tornarem a fer

Després de tantes setmanes sense sortir de casa que ja n’he perdut el compte (parlo per una bona part de la ciutadania, jo ho faig cada matí a les vuit per anar a l’oficina, incloent algun dissabte, i el cert és que una obligació laboral en principi enutjosa l’he finalment agraït, perquè m’airejo una mica i d’una altra manera no veuria mai ningú, confinat sol com estic, i potser em començaria a comportar com una bestiola), arran de l’allargassada captivitat, deia, he pogut confirmar que qui no té feina el gat pentina, en aquest cas potser més el ratolí, tan informàtics com les circumstàncies ens estan acabant de tornar. A propòsit, encara no sé de ningú que hagi baixat a passejar el gat, o fins i tot el ratolí, vull dir, el hàmster, lligadets amb una corretja com a pretext per trepitjar el carrer, cosa permesa fins avui tan sols per acudir a la feina, comprar aliments o el diari i acompanyar un animaló domèstic –això que ara anomenen mascotes– a fer un riu i estirar les potetes.

I bé, tot pentinant el felí, hi ha qui s’ha entretingut a especular sobre la incidència de la present reclusió en la vida sexual, i si un hipotètic increment del nombre de contactes, provocats sobretot pel sobtat temps lliure disponible i l’avorriment que se’n deriva, es veurà reflectit d’aquí a nou mesos en la taxa de natalitat. S’entén que els tancats en parella (l’onanisme no computa a efectes estadístics ni, per suposat, reproductius). Un fenomen similar al produït a la famosa gran apagada de Nova York o per algun triomf històric del Barça: quants infants li deuen l’existència a l’èpica remuntada davant del PSG d’ara fa tres anys? Però no crec que això estigui tan clar i ignoro fins a quin punt l’angoixa i el desànim generals més aviat hauran fet disminuir la libido.

Per contra, potser perquè no em sento gens concernit per la qüestió, enclaustrat en solitari, jo prefereixo centrar pensaments i càlculs en el dia que per fi passi aquesta plaga, o almenys ens deixi campar una mica lliures i de dos en dos, i en la fal·lera eròtica que de ben segur es desencadenarà, com una explosió del desig acumulat per tant temps de castedat. Serà l’hora d’aplicar la consigna apocalíptica, que expressaré aquí en la forma fina com ho diem a Arbeca, de “fem l’amor, fem l’amor, que el mon s’acaba”. Sí, això, abans que no arribi la pròxima pandèmia.