Del mar i de la serra

No tot són males notícies, en aquests mesos angoixants, de por als contagis i incertesa pel futur, sobretot econòmic, que ja en sumen sis –un mig any per oblidar–, en particular a l’àmbit de l’hostaleria, on hem vist plegar establiments de vida breu però també d’altres força veterans, incloent-hi algun nom mític del sector: en assabentar-nos-en, la informació ens ha produït un atac agut de nostàlgia, pensant en totes les ocasions en què ens hi havíem entaulat, potser amb alguna companyia de record inesborrable. Un malestar emocional i fins i tot físic que podríem descriure, amb més raó que mai, com un buit a l’estómac. Si la bona notícia en qüestió afecta amics personals, en especial si van de dos en dos, com en aquest cas, l’alegria es multiplica.

Un parell d’estius enrere em feia ressò aquí mateix de la clausura, que aleshores esperava reversible, de Casa Mercè de Fontdepou, als contraforts meridionals de la serra d’Àger, arran de la mort sobtada de l’enyorat Josep Mercè, el marit de Mercè Camins, precursora entre nosaltres del moviment slow food amb productes de proximitat i una de les cuineres més solvents i simpàtiques de les contrades ponentines. I a principis d’enguany tancava les portes el restaurant Bellera de Lleida, un dels referents gastronòmics locals de les darreres dècades, tal com també vaig lamentar en aquest racó.

Ara, una feliç conjunció com a mínim astral ha propiciat un remei compartit a dues pèrdues tan sensibles per als partidaris de menjar bé. Fa tres setmanes que, salvant els entrebancs administratius de l’actual desgavell pandèmic, el Bellera reobria, amb l’esmentada Mercè Camins als fogons, braç a braç amb un altre professional d’acreditada trajectòria que ja era a la plantilla, Carles Seró, dirigits pel jove Josep Bellera, tercera generació familiar al capdavant del negoci.

Al selecte repertori de crustacis, peixos, paelles, tapes i carns rostides de corder o cabrit al forn de llenya a la vista dels comensals que havien donat renom a la marisqueria del carrer Vallcalent, s’afegeixen especialitats llegendàries de Casa Mercè com els canelons de ceps i espinacs, l’arròs cremós amb bolets o els peus de porc desossats amb foie i botifarra negra. I aviat, apuntant ja el fred, la reconfortant i substanciosa olla barrejada. Els migdies dels feiners, la ganga d’un menú imbatible per 17 euros.