Moltes mercès

El nou automòbil xerraire del meu amic, que em convida a pujar-hi però amb la mascareta posada –tant ell com jo–, és un Mercedes modern, si bé no dels més aparatosos. Malgrat aquesta relativa discreció, aviso que tot el que escriuré a partir d’ara és fruit d’una enveja insana, pecat capital que a la llarga mata més que qualsevol virus.

Com tot turisme d’alta gamma de darrera generació, el conjunt de pantalles, palanques i botons del tauler de comandament recorda el d’una aeronau. M’imagino que el conductor s’hi sent com un pilot. De cop, el meu amic comença a parlar. En castellà, cosa estranya, sent jo l’únic acompanyant. M’equivoco: en realitat no parla amb mi, sinó amb el vehicle. Suposo que ho fa per impressionar-me. I a fe que ho aconsegueix. “Mercedes”, diu, i en el fet d’adreçar-s’hi pel nom de fonts, en un to amable però categòric, tractant-lo de tu i no de vostè com s’escauria amb un desconegut, hi detecto un cert grau de confiança, malgrat els pocs dies transcorreguts des que viatgen junts. “Mercedes, el aire acondicionado.” I de seguida noto un corrent fred que bufa a la cara i s’enfila pels camals. Educat com és, l’amic li dóna les gràcies. “Mercedes”, insisteix, mentre encara no m’he refet de l’impacte, no tant del canvi sobtat de temperatura com de la diligència de la màquina en complir les ordres verbals de l’amo, “pon Catalunya Ràdio”, i de seguida se sent Laura Rosel, substituta de la Terribas als matins de l’emissora.

No és l’única veu femenina audible a l’interior d’aquell cotxe fantàstic, perquè la tal Mercedes respon sempre que se la interpel·la. De manera que si et canses d’escoltar tertúlies o música, o d’enraonar amb tu mateix, sempre deus poder mantenir una conversa amb la misteriosa dama casualment anomenada com la prestigiosa marca de Stuttgart. No em puc estar de preguntar a l’afortunat amic que ja no circularà mai més sol, com el caminant del cèlebre càntic dels seguidors del Liverpool, si no ha provat de requerir a l’atenta interlocutora algun servei més íntim. “Encara no he tingut temps de llegir el manual d’instruccions”, s’excusa, igual que quan tot seguit m’interesso per la possibilitat de comunicar-s’hi en català. És clar que aleshores se li plantejaria el dubte de si en comptes de Mercedes li hauria de dir Mercè. En fi, només espero que avui, 24 de setembre, se’n recordi de felicitar-la.