De Madrid al gel

No hay dos sin tres”, que diria a la companya de llit un madrileny molt jove o en forma o molt afamat o molt fatxenda o amb moltes ganes de quedar bé. No ens arriben de la Villa y Corte dues atzagaiades seguides sense una tercera immediata. Aquesta setmana, en tan sols 48 hores, tres de traca i mocador. La primera: inhabilitació del president de la Generalitat per una simple pancarta, retirada al cap de dos dies (en termes de desobediència, un acte interruptus, una frustrant marxa enrere). La segona: absolució a l’Audiència Nacional de Rodrigo Rato i altres 33 sequaços jutjats per la sortida a Borsa de Bankia. I completant l’antològic triplet: oferta del govern espanyol a la mestressa de la comunidad madrilenya d’estendre l’aplicació de mesures anti-Covid a la resta de ciutats del regne de més de cent mil ànimes, en una versió pandèmica del constitucional café para todos, això és, restriccions per a tothom, l’única manera de fer entrar en raó els que confonen Madrid amb Espanya i pretenen combatre un gravíssim problema sanitari recorrent com a principal remei a l’exèrcit, per sort no pas amb l’artilleria, sinó ordenant als d’uniforme rastrejar possibles contactes de contagiats, perquè no deuen ser tan primitius com per voler matar virus a canonades. Bé, potser els de Vox i companyia...

Res de canons ni fusells, per tant, sinó mascaretes, encara que portin la rojigualda estampada, distància social i precaucions higièniques com rentar-se les mans i fregar-les amb gel hidroalcohòlic. Però sense abusar-ne, del gel, perquè hi ha molta gent que sembla haver-li agafat una afició desmesurada, com si es tractés d’una substància addictiva, no sé fins i tot si d’efectes psicotròpics, igual que ocorre amb altres materials quotidians en aparença innocus, com la cola d’empegar, el Vicks Vaporub o la gasolina. No ho sé, repeteixo, però sí que em consten alguns perjudicis col·laterals provocats pel líquid viscós i aromàtic (de vegades massa). Una senyora que conec ha hagut de llençar unes sabates noves i cares després d’haver-se-les tacat amb gotes expel·lides per un recipient dispensador a la porta d’una botiga. I un bon home, ja gran, veí de carrer, va relliscar l’altre dia en un petit bassal que s’havia format als peus d’una d’aquestes ampolles de plàstic, va caure d’esquena i per poc no es mata: per culpa del gel quasi puja al cel.