Noms de fonts (i rius)

Ignoro si Martí i Júlia són encara els noms més freqüents dels nounats de Ponent, com succeïa fa poc, però em fa l’efecte que cada vegada anomenen les pobres criatures de forma més original, com si els progenitors pretenguessin distingir ja d’inici la personalitat dels seus fills. S’equivoquen. Ho puc afirmar després de tota una vida patint equívocs i obligat a incomptables aclariments o repeticions per culpa d’un Vidal heretat de padrins i repadrins, denominació no només rara sinó coincident amb la del cognom patern: quin dels meus ancestres devia ser el geni a qui se li va acudir una gracieta que, per sort, s’ha acabat amb mi, i no només pel fet d’haver engendrat xiquetes (hauria de ser molt mal pare perquè m’hagués passat pel cap la idea diabòlica de castigar-les amb un Vidal en femení, circumstància potser tampoc tan insòlita considerant que a Arbeca tenim ca la Vidala).

El primer nadó del 2021 a Lleida és una Arlet, a Girona un Aday, a Tarragona una Yinara. A la Catalunya Central han parit un Arnau: no tot està perdut. Gerai o Ouiam, que en àrab significa amor, van ser els antropònims dels primers lleidatans del 2017 (els tres anys següents: Pepe, Íker i Irene). Dins del marc actual d’estultícia generalitzada, sorprèn que a algun no li hagin posat Covid. Per no parlar de la moda vigent d’inscriure al registre les víctimes innocents de la creativitat paterna amb topònims de poblacions, comarques, valls, muntanyes o rius.

Onomàstica fluvial compartida per cursos d’aigua i persones, com la dels ja bastant nombrosos Nils de nom de fonts, mai millor dit, tot i que el gran corrent africà de fet surt d’un llac. I per què Nil i no Mississipí o Garona, depenent del gènere? Diria que en part per la tendència moderna als monosíl·labs nominals: Marc, Pol, Jan, Lluc, Roc... Un dels Nil que conec és de Vilaller. Potser si hagués sigut nena respondria a Noguera o Ribagorçana. Millor en tot cas que Barravés, com la vall veïna, que els companys d’escola acabarien convertint en Barrabàs. M’agradaria saber d’algun Segre. Optant per la brevetat en voga: Sió, Set, Corb... Bé, aquest darrer val més descartar-lo, per llòbrec. Potser Flamisell o Femosa sonarien cursis, però Ondara quedaria preciós en una pubilleta. Cercavins, el rierol de Verdú, no sembla aconsellable: qui el portés seria sempre sospitós als controls d’alcoholèmia.