Aïllats

En aquesta espècie de dictadura judicial que s’està imposant al nostre país, els jutges han decidit pel seu compte que hem de votar diumenge vinent no, l’altre, peti qui peti, encara que això comporti el risc de contagiar-nos tots (l’anomenada festa de la democràcia convertida, per poc que ens descuidem, en festa del virus: només espero evitar la confusió i no introduir la mascareta a l’urna), i haver de prolongar confinaments i clausures de botigues, bars, restaurants i altres negocis, perquè els il·lustres magistrats consideren que la llei (bé, la seva peculiar manera d’interpretar i aplicar la llei, darrerament tan sovint mereixedora de la qualificació potser no gaire acadèmica o jurídica, però força entenedora, de llei de l’embut) passa per sobre de la prevenció sanitària, en una croada conjunta de togats, socialistes i un parell de diaris barcelonins amadrilenyats, que deia aquell, vull dir amb traducció catalana però pensats en espanyol, com són El Periódico i La Vanguardia, amb la inefable Pilar Rahola com a ariet més sorprenent –i estrident– de primera hora en contra d’ajornar les eleccions, ella sabrà per quines obscures i espúries motivacions personals. Almenys les de Miquel Iceta són conegudes: la pressa per ser ministre.

En fi, que caldrà jugar-nos la salut acudint als col·legis electorals en plena cresta de la tercera onada, quan es podia haver deixat per més endavant, amb l’únic objectiu d’afavorir les aspiracions presidencials d’un personatge d’aspecte fúnebre que està demostrant saber sortir-se’n més bé a les rodes de premsa ministerials que no als mítings, expressar-se amb més fluïdesa en castellà que en català –aquells castissos Madriz que li surten per la boqueta de pinyó, com si fos d’allà de tota la vida– i ser millor ministre que candidat (i mira que les xifres registrades al regne d’Espanya mentre ha sigut titular de la cartera de Sanitat no són gens lluïdes). Això sí, ja compta amb el suport de Vox. Benvolgut lector, votaràs el mateix que Vox? Per tant, ni balanç de gestió, ni oratòria, ni cap idea original, ni espurna, ni carisma... Perfil pla. És el que politicòlegs i comentaristes han convingut en designar efecte Illa, de moment Illa de la Calma, com Mallorca, pel to de veu monòton i apagat, a joc amb la insipidesa del discurs, potser a partir del dia 14 Illa de Robinson, per allò del naufragi.