President Carnestoltes

Jornada de votacions, coincidint amb Sant Valentí i el diumenge d’un Carnaval enguany deslluït pel coronavirus (costa d’imaginar una rua telemàtica). Escric aquestes ratlles reüllant una còpia emmarcada que vaig comprar fa cinc o sis anys per internet a AllPosters d’un dels quadres que més m’agraden, titulat justament Nit de Carnaval, del pintor naïf francès Henri Rousseau, el duaner, que conjumina en una sola imatge les dues festes que s’escauen avui, la dels enamorats i la dels disfressats (la festa dels candidats, anomenada també festa de la democràcia, és possible que s’acabi amb planys o plors per a uns quants dels que hi concorrien).

S’hi veu, en el quadre en qüestió, datat el 1886, una parella vestida de pallassos que torna d’alguna trobada festiva, enmig d’un paratge solitari, vora una cabana, sortint d’un bosc d’arbres alts i esquelètics, sense fulles al brancam, tal vegada castanyers, sota un immens cel nocturn, d’un blau-gris que no és fosc del tot per la claror d’una lluna plena, rodona i lluent, amb núvols baixos nacrats. Una escena màgica, onírica, commovedora, en què contrasta la figura petita dels dos amants amb la infinitud del cosmos, tots dos sols enfront de l’univers, que és com solen sentir-se aquells que s’estimen amb un amor que creuen únic i immarcescible.

La incògnita en relació amb aquesta nit no és tant qui s’imposarà en vots i qui en escons, que probablement no serà la mateixa formació política, sinó què passarà a partir de demà, quan comencin a teixir-se els pactes. Hi ha la possibilitat, tal com va succeir el 2017 amb Arrimadas, que guanyi Illa, però que això no li serveixi de res, perquè la suma de suports del bloc espanyolista no basti, incloent-hi el de Vox, que l’exministre del serrell no ha rebutjat de forma explícita.

També pot ser que els partits independentistes no s’entenguin per formar govern. La CUP, sempre imprevisible i poc realista, ja ha posat condicions forassenyades, i no està gens clar que, en el supòsit que quedin darrere d’ERC, els de Junts –res de nou, Catalunya és seva– contribueixin a fer president Pere Aragonès, al·legant que no és prou independentista: excuses de mal perdedor.

Si al final cal repetir eleccions d’aquí a uns mesos, valdrà més que la pandèmia vagi de baixa, perquè, en cas contrari, aleshores sí que no trobaran ningú per vigilar les urnes. I amb raó.

.