Ja hem begut ‘aceite’

Aprofito que ara –fins quan?– es poden travessar límits comarcals per anar a Arbeca a comprar oli de l’any. Sí, ja sé que en trobaria d’oferta i prou bo al súper de la cantonada, però no és el mateix que proveir-se d’or verd en un “sindicat” modernista de César Martinell, a banda que sempre és saludable per a l’ànima, i també per al cos, atenent les propietats organolèptiques del líquid, mantenir amb el poble d’origen vincles sentimentals, ja que en l’àmbit de les emocions, i en particular de la nostàlgia, tant com el cor mana el paladar.

Abans, i no per por de perdre-m’hi, perquè la vila no ha canviat gaire des de la darrera visita i encara no pateixo episodis greus d’oblit o desorientació, consulto la nova web arbecaturisme.cat, més per curiositat que amb l’esperança de trobar-hi dades desconegudes. Però alguna en veig, com quan al repassar la història del conreu que convertiria Arbeca en bressol de l’oliva arbequina, una obvietat que de tant en tant convé recordar, s’explica que el duc de Medinaceli, senyor del castell, va prometre al segle XVIII un ral de velló per cada plançó plantat d’aquelles oliveres portades de Grècia, que al final no va pagar.

Això ja ho sabia, però el que no havia llegit mai és que va incomplir perquè els diners van ser destinats a un préstec al rei Carles III per sufragar la boda de l’infant Carles amb Maria Lluïsa de Parma. No és estrany que siguem tan republicans..

. La sorpresa es produeix quan, retornat a Lleida, m’adono que a l’etiquetatge el català ha sigut reduït a la mínima expressió, en favor del castellà. Què ha passat? Me n’informo amb una trucada.

Es veu que un distribuïdor espanyol ha convençut la junta de la Cooperativa del Camp que la presència de la llengua pròpia als envasos és un inconvenient per vendre fora de Catalunya. Aquest geni del màrqueting deu confiar que els compradors catalanòfobs creuran que Arbeca és una localitat aragonesa o andalusa.

Arbeca, província de Jaén. Olé! Cosa que costaria d’empassar en el cas de topònims de la DO, no tan lingüísticament neutres, com Castelldans, Torrebesses, els Torms, els Omellons o Llardecans.

Molts veïns han reaccionat dient que l’oli potser el compraran els forasters, però no pas ells, i que al poble hi ha d’altres productors on subministrar-se. En fi, encara no s’ha descobert una vacuna contra l’autoodi col·lectiu acomplexat.