Generació AZ

Sabíem d’una Generació X, integrada per persones nascudes els 60 i 70 del segle passat, just després del baby boom i anterior a la coneguda com a Generació Y, dels anomenats millennials, vinguts al món entre 1980 i 1990, a la qual seguiria la Generació Z dels centennials, de l’última dècada de la vintena centúria i, segons que sembla, encara vigent. O potser no, perquè n’he acabat perdent el compte, a banda que ja no queden lletres a l’abecedari per designar noves fornades col·lectives atenent a l’aparició conjunta en escena.

Si no vaig errat, als arribats a aquesta vall de llàgrimes (sovint de cocodril) abans del 1961, per posar una data liminar, no se’ns englobava fins ara en cap categoria generacional, que no sigui potser la de babyboomers apuntada més amunt, en tot cas un terme massa complicat d’escriure i de dir, de manera que proposo que tots aquells que ens situem a la primera meitat de la seixantena passem a formar part d’una Generació AZ, per les inicials de la vacuna AstraZeneca que aquestes setmanes ens han estat inoculant (una referència biogràfica que no sé si ens marcarà la vida, però segur que no oblidarem mai). .

L’altre dia em fixava en els homes i dones (potser una mica menys en les dones que no hauria fet temps enrere, i bastant més en els homes, per allò de comparar l’efecte devastador en els meus congèneres del pas dels anys, com qui es veu al mirall) de la llarga cua per entrar al pavelló 11 de Setembre de Lleida perquè ens injectessin el tan anhelat immunogen. Un cert esperit de grup, una compartida vitalitat tardorenca que es resisteix a deixar la joventut, tant en la indumentària generalment informal com en el posat, sobrevolaven la disciplinada filera.

Ben mirat, la majoria d’aquells sexagenaris més acostats als 60 que no als 70 encara fèiem prou goig, modèstia a part, o com a mínim no oferíem de moment –tot arribarà, no en tinguin cap dubte– una sensació avançada de senectut (res a veure amb els octogenaris de la Generació P, de Pfizer, sense ànim d’ofendre). Alguns prejubilats, d’altres a punt d’assolir la condició de pensionistes i gaudir d’un descans laboral en la majoria de casos més merescut que no ben remunerat.

Mentalitzats si us plau per força a anar-nos endinsant en l’edat daurada, que en diuen, i amb moltes ganes de viure. Per això ens vacunàvem, és clar.

Malgrat els trombes, ai, ai, ai....