Tan estrany com dur sabates

Que algú com Ángel Gabilondo, catedràtic de filosofia, autor d’una desena d’assaigs, que havia sigut ministre d’Educació i rector de la Universitat Autònoma de Madrid, on impartia classes de metafísica, hermenèutica, retòrica o pensament francès contemporani, caigués derrotat a les urnes davant d’una Díaz Ayuso que té pinta de no haver acabat mai un llibre (no d’escriure’l, de llegir-lo) demostra fins a quin punt el saber i la cultura resulten irrellevants, fins i tot diria que contraproduents, en la política actual, on sembla comptar més una certa desimboltura a l’hora d’engiponar tuits o proferir consignes simplistes que no posseir un bagatge de lectures, experiències, reflexions, idees pròpies... Malgrat això, dec ser dels pocs que encara creuen que els intel·lectuals són un luxe en el desolat món de la gestió pública i la vida partidista.

.

Penso, per posar un exemple proper, en Miquel Pueyo, paer en cap de Lleida, a qui dona bo sentir parlar i llegir-ne els articles, que estic convençut que es redacta ell i no cap gabinet de premsa. I afegiria també a la colla, sens dubte més abundant del que pot semblar a primera vista, tot i la reticència a demostrar-ho en públic, pel possible efecte negatiu al·ludit més amunt, l’alcaldessa de Tàrrega, Alba Pijuan, professora de la UdL i doctora en teoria de la traducció, que acaba de publicar a Pagès Editors Torno on vaig néixer, exhaustiu recull de versos traduïts per Manuel de Pedrolo de poetes en anglès, francès i italià, trobats en una carpeta al domicili familiar targarí de l’escriptor, anys després de la seva mort.

La labor de transcripció, correcció, investigació, comparació, comentari, d’aquells manuscrits sovint il·legibles, li deu haver suposat una feinada, però ha valgut la pena, per la transcendència literària del resultat. .

El títol del volum prové d’un poema del nord-americà Gregory Corso, que en una altra peça confessa que “l’amor em sembla tan estrany com dur sabates”. I bé, Torno on vaig néixer comença així: “Aturat en la penombra del carrer fosc / miro cap a la meva finestra; vaig néixer allí. / Hi ha llum; d’altra gent s’hi mou. / Duc impermeable, una cigarreta a la boca, el barret sobre els ulls i un revòlver a la mà”. Sembla el principi d’una novel·la negra, d’aquelles de gàngsters que a Pedrolo li agradaven tant i es va fer un tip de traslladar al català.