Valors segurs

Columna al suplement cultural de La Vanguardia de Sergio Vila-Sanjuán sobre un nou dietari publicat per Laura Freixas, de qui vaig ser company de promoció a la facultat de Dret de la Diagonal de Barcelona, a finals dels setanta. La recordo com una noia de casa bona, castellanoparlant i castellanopensant malgrat el cognom tan autòcton, força llesta i aplicada. Gràcies als apunts que ella va prendre, fotocopiar i repartir entre els alumnes d’ara no sabria dir quina assignatura, és probable que Processal, vaig aprovar una matèria tan àrida, a sobre amb nota alta (que pogués treure’m una carrera que no m’agradava, i amb bones qualificacions, no parla bé de mi sinó malament de la universitat, com reconeixia el protagonista d’una de les novel·les de Vargas Llosa, tampoc no tinc present quina, està clar que necessito posar-me a dieta de cues de pansa).

. No devia exercir l’advocacia, perquè anys més tard n’he anat seguint de lluny la trajectòria personal, lligada a la literatura, sobretot biogràfica i feminista. Entre els mèrits que li adjudica Vila-Sanjuán, amb qui comparteix corda ideològica –uns elogis hiperbòlics que s’entenen també tenint en compte que l’autora és articulista habitual al mateix rotatiu–, en transcric un que em crida l’atenció, per no escriure que m’escandalitza, m’indigna i, de tan repetit els darrers temps, comença a treure’m de polleguera: “Ha mantingut una valenta actitud crítica davant del Procés.” Ah, caram! És cert que la meva antiga condeixeble, resident des de fa dècades a Madrid, s’ha dedicat de forma sistemàtica, des de la seva tribuna al diari comtal, a atacar l’independentisme català, sovint amb arguments fal·laços, primaris i despectius, impropis de la seva intel·ligència, i de la nostra, vull dir dels lectors, però no acabo de veure quina mena de valor comporta aquesta dèria. Valenta pel fet de defensar l’espanyolitat de Catalunya a La Vanguardia? A favor del statu quo, de la legalitat vigent, inclòs el 155! Amb jutges i policies al cantó! Perdoni: per valents, tots els periodistes, polítics i ciutadania en general que se l’han estat jugant per tal d’aconseguir la llibertat d’aquest país, amb el risc d’anar a parar a la garjola, a l’exili o a la ruïna.

En fi, a la senyora Freixas li estaré sempre agraït per aquells apunts de Processal, o del que fossin, però d’aquí a considerar-la una heroïna... .