Morir d’amor

Escolto en un CD de duets d’Alessandro Stradella, l’interpretat per la soprano Emma Kirby i el baix Sergio Foresti, que es titula Ardo, sospiro e piango, això és: cremo, sospiro i ploro. Un títol que no em sorprèn, ni fa sonar improcedent o hiperbòlic el d’una altra antologia discogràfica del mateix músic barroc, Moro per amore, enregistrada en 1993 sota la direcció d’Esteban Velardi, coneixent l’agitada –i accidentada– biografia sentimental del personatge, que l’acabaria portant prematurament a la tomba. Val més morir per amor o d’un virus?

Antonio Alessandro Boncompagno Stradella havia nascut el 1643, segons uns a Bolonya, segons d’altres a Nepi, de família aristocràtica, i als 20 anys ja era un compositor famós, gràcies a un encàrrec de la reina Cristina de Suècia. Autor de peces instrumentals per a corda (se’l considera l’inventor del concerto grosso, que popularitzaria anys més tard Arcangelo Corelli), cantates, òperes i oratoris, la seva dedicació a la música sacra, sovint a instàncies papals, no li va impedir de portar una vida dissoluta. Instal·lat a Roma, al servei de Climent X, se l’acusa d’estafa amb diners eclesiàstics, juntament amb un seu amic castratto, fet que l’obliga a abandonar els estats vaticans.

Hi torna més endavant, però la seva afició a les dones, en especial casades, el faran tocar el dos de nou de la ciutat dels turons, amb direcció a la ciutat dels canals. De Venècia, on arriba en 1677, contractat pel noble Alvise Contarini com a professor de la seva jove i bella esposa Agnese, n’haurà també de sortir per cames, perquè –era de preveure– s’acaba embolicant amb l’alumna. El marit burlat recorre a uns assassins professionals, que acorralen la parella d’amants en un convent de monges i aconsegueixen, finalment, de ferir-lo a ell, tot i que no de mort.

No fallaran, en canvi, uns altres sicaris, quan a Gènova, cap on ha hagut de fugir, reincideix com a seductor impenitent i temerari, aquest cop amb una actriu mantinguda per un veí poderós de la ciutat portuària, a qui hauria deixat embarassada. . Aquell artista prolífic i faldiller moria apunyalat, als 42 anys, i la seva existència trufada d’èxits musicals i aventures amoroses inspiraria en l’època romàntica poemes, contes, cançons, tres òperes i, ja el 1909, una novel·la, signada pel nord-americà F. M. Crawford. Hi trobo a faltar una pel·lícula.