Bach i banys

Si em pregunten com m’ha anat el viatge de vacances d’enguany, responc que bé. Millor dit: B, amb la be alta de Bach i balnearis, però també de bratwurst i birra. Un tomb amb cotxe recorrent santuaris bachians i prenent les aigües en establiments de banys del segle XIX o anteriors (i les cerveses en tavernes sovint de la mateixa època, acompanyades per típiques salsitxes locals).

Passejant per Bad Kissingen, al nord de Baviera, llegia en una pancarta que just la vigília s’havia conegut la declaració de Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO al conjunt d’onze ciutats balneàries agrupades sota la marca Great Spas of Europe. En concret, tres d’alemanyes (l’esmentada, Bad Erms i Baden-Baden), tres de txeques (Karlsbad, Marienbad i Francesbad, actualment Karlovy Vary, Marianske Lazne i Frantiskovy Lazne), una d’anglesa (Bath), una de francesa (Vichy), una de belga (Spa), una d’austríaca (Baden) i una d’italiana (Montecatini Terme). Cap de catalana ni espanyola.

Es dona la casualitat, del tot volguda, que a més de Bad Kissingen, passaríem durant l’última setmana de juliol i la primera d’agost per les tres de Txèquia, i ja de tornada per Baden-Baden i Vichy.

Tenint en compte que a finals de juny havia recalat uns dies a Caldes de Boí, va arribar un moment que l’aigua termal em sortia per les orelles, mentre que alhora m’hi entraven les notes musicals de l’admirat Johann Sebastian: el 28 de juliol, aniversari de la seva mort, el 1750, érem a Arnstadt, al cor de la Turíngia, escoltant un concert d’orgue commemoratiu a l’església on va tenir la primera feina, com a organista, amb només 18 anyets, i l’endemà visitàvem la casa d’Eisenach en què havia nascut l’any 1685. De l’estàtua del genial compositor erigida en una plaça d’Arnstadt, m’apressava a enviar-ne una foto al seu devot Josep Grau, melòman periodista d’aquesta casa.

A diferència de la majoria de representacions solemnes en bronze o pedra del geni, em feia notar Grau per WhatsApp, aquí se’l veu amb posat informal, tal com correspon a un jove, per cert esvelt i atractiu, mig descamisat i assegut despreocupadament amb les cames estirades, aparentant per la posició dels braços i l’expressió de la cara trobar-se en plena conversa, no pas davant d’una partitura o un teclat sinó d’una bona gerra de cervesa (més que no d’aigua salutífera sorgida de les entranyes de la terra).