Psicofísica i electromagnètica

Un dels problemes de l’independentisme més abrandat, que no para de detectar botiflers (dono per fet que ja dec ser a la llista negra), pres d’una impaciència contraproduent, rau a plantejar el conflicte en termes religiosos: fe cega, sovint de conversos (com més nous a la causa, més pressa afirmen tenir i més aviat es desanimen), ortodòxia dogmàtica, messianisme, esperança en miraculoses “jugades mestres”, denúncia i exclusió dels heretges.. No continuo, que encara em condemnaré a l’infern dels traïdors a la pàtria. I en aquest enfocament beat, es decanten per la versió sacrificial del cristianisme, d’aquí que alguns –sobretot algunes– propugnin la immolació col·lectiva.

Però ja veuríem si a l’hora de la veritat estarien tan disposats al martiri. L’actitud vital de certs cristians derivada de la referida tendència al sacrifici (enllaço amb un altre tema, perquè darrerament llegir i escriure sobre política de seguida m’avorreix i em cansa), com si ser feliç fos un pecat, contrasta amb el budisme, exempt d’aquest esperit intervencionista, redemptor, missional, i on tot depèn de cadascú i ningú no es creu amb el dret d’immiscir-se en la vida dels altres. Així ho pensa el tibetòleg Ramon Prats, entrevistat per Oriol Pi de Cabanyes al llibre Estels que encara fan llum.Entre les reflexions del prestigiós orientalista, sobta el raonament científic sobre l’acumulació al Tibet de saviesa humana: “Que al sostre del món s’hagi condensat tanta energia psicofísica deu ser un fenomen explicable per l’electromagnètica.” És possible que les neurones, davant d’una menor quantitat d’oxigen, aguditzin la capacitat de percepció.

O que la superior pressió atmosfèrica empenyi els cossos, hipotensos i més volàtils, a l’espiritualitat, la qual també depèn de la llum: en llocs més alts i pròxims al sol, els raigs ultraviolats aporten placidesa, mentre que els infrarojos de ran de mar exciten. Al juny coincidia a Caldes de Boí amb el lama Thubten Wangchen, que hi presentava una exposició de thangkes, meitat pintura, meitat psicocosmograma. Li vaig preguntar si allà dalt, a 1.500 metres, en plena alta muntanya, se sentia com a casa.

“Alta muntanya?”, em va respondre, mentre se li escapava un somriure darrere la mascareta. És clar: la capital del seu país, Lhasa, es troba a 3.600, i la majoria de monestirs per damunt dels 5.000.