Anarenes

Arran de la mort del director Peter Bogdanovich, he tornat a veure, aquest cop a través d’una plataforma televisiva –paradoxal confirmació del fenomen que la inspirava– The last picture show, l’elegíaca obra mestra del 1971 estrenada aquí com La última película, tot i que la traducció més exacta seria L’última sessió, seguida d’una seqüela dues dècades després amb els mateixos personatges interpretats pels mateixos actors –Jeff Bridges, Timothy Bottoms, Cybill Shephard– vagant pels mateixos desolats escenaris, titulada Texasville. La primera en blanc i negre, la segona amb colors. La primera amenitzada pel country de Hank Williams, entre altres.

La segona en què ja sona el No surrender de Bruce Springsteen, com abans de la pandèmia un dia a l’any en un concorregudíssim camp de futbol de Vilanova de Bellpuig. La primera, pura poesia. La segona, una decepció.

En un polsós vilatge de mala mort del nord de Texas, tocant a Oklahoma, el tancament d’un cinema a principis dels cinquanta simbolitza el punt final d’un procés de decadència i despoblació, alhora que de la joventut dels protagonistes. El negoci plega, segons la propietària, per culpa del beisbol i la tele. Per cert, l’última cinta projectada al Royal és Red river, de Howard Hawks, amb John Wayne i Montgomery Clift conduint 10.000 caps de bestiar de Texas a Missouri, per aquells mateixos paratges, tres quarts de segle enrere.

El poble fictici on discorre l’acció –poca– es diu Anarene, a internet descobreixo que en record del fundat el 1908 allà a prop, vora la via del Wichita Falls and Southern Railroad, per un terratinent que el va batejar així per la seva dona Annie. Havia arribat als dos centenars de veïns, però la clausura del ferrocarril el 1954 va precipitar-ne l’abandó massiu. El poble real del rodatge encara existeix, Archer City, a la cruïlla de les estatals 25 i 79, dins del comtat de Wichita, amb 1.836 habitants, si bé baixant.

Em pregunto quants Anarene ja tenim o tindrem a casa nostra, condemnats a desaparèixer els pròxims decennis, on hem anat veient tancar sales de cine (l’última pel·lícula), escoles (l’última lliçó), farmàcies (l’última pastilla), botigues (l’última ampolla o bossa o llauna), forns de pa (l’última barra), oficines bancàries (l’últim bitllet), quioscos (l’últim diari), bars (l’últim cafè) o parròquies (l’últim sermó, per no dir l’última hòstia).