Amics per sempre

Al gruixut llibre esplèndidament editat per commemorar el centenari de l’empresa lleidatana Mestre, abans Agustí Mestre, fundada el 1921 com a botiga de cuirs adobats, llanes per farcir matalassos i articles diversos de sabateria, guarnicioneria i viatge, a l’aleshores número 57 de la rambla de l’estació dita de Fernando o ara Ferran, i des del 1980 pionera gran superfície comercial a Copa d’Or, amb un amplíssim ventall de productes per a la llar i joguines, s’hi pot llegir una anècdota històrica que té la virtut de congraciar-nos una mica més (o desconfiar-ne una mica menys) amb la condició humana, pel que representa d’exaltació del noble sentiment de l’amistat.

El juliol del 1936, Agustí Mestre Launes, sense cap significació política, és empresonat per la simple raó de ser un catòlic actiu, voluntari de l’associació benèfica Conferències de Sant Vicenç de Paül, i el negoci familiar confiscat pels treballadors i col·lectivitzat, canviada la raó social per la de Curtidos Ilerda, on el seu fill Agustí, de 14 anys, seguirà en qualitat d’aprenent. Jutjat a principis de novembre pel Tribunal Popular, li cau una condemna de sis mesos de presó. Mentre el traslladen per ferrocarril a Barcelona, és a punt de ser cremat, amb altres reus, dins del vagó de mercaderies en què viatjaven, per part d’uns incontrolats. Sort de la intervenció in extremis d’un militar de carrera republicà.

Ingressat a la Model de Barcelona, hi presta serveis a la biblioteca. El febrer del 1937, el també lleidatà Manuel Amorós Esteve, ferroviari i membre del Tribunal Popular, l’ajuda a fugir. S’havia presentat a l’edifici penitenciari del carrer Entença dalt d’un cotxe oficial i amb papers falsos per endur-se’l sota la seva custòdia. Gràcies a certs contactes professionals, podrà acabar de passar la guerra a Igualada, desapercebut, obrint fins i tot una merceria.

Es dona la circumstància que, arran dels aldarulls del 6 d’octubre del 1934, Agustí Mestre havia avalat Manuel Amorós perquè pogués sortir de presidi. Avui per tu, demà per mi. La relació fraternal es mantindrà fins a la mort dels dos homes –l’Agustí a Lleida, Manuel a l’exili francès– i encara és conservada ben viva pels seus descendents. De fet, un fill del segon, resident a França, va assistir, emocionadíssim, a l’acte solemne de presentació del llibre a la Seu Vella, el passat 17 d’octubre.