Coca de Peramola

Els talibans –que en llengua paixtu pròpia d’aquell país asiàtic vol dir estudiants– tornen a manar, per desgràcia sobretot dels músics i les dones, però a part de l’Afganistan també en podem trobar uns quants als peus de la Roca del Corb. Ara bé, que ningú no s’alarmi, tampoc els serveis secrets espanyols, que temps enrere investigaven una possible invasió russa de Catalunya. Talibans –o talibants– ho serien també els veïns de Peramola.

Correspon al nom del faldar de les camises antigues en aquell poble. L’única peça de roba que no s’haurien tret al llençar-se a l’aigua en l’intent frustrat de recuperar el cos de Sant Ermengol, que baixava miraculosament Segre avall. Ens ho recorda, entre molts altres malnoms col·lectius de localitats dels encontorns, una divertida campanya del Consell Comarcal de l’Alt Urgell sota el títol de Motarrots, basada en detallats estudis de camp i d’arxiu de l’escriptor Josep Espunyes.

Un talibà, per cert, de naixença i sovint de residència. El mes passat, justament, aquest veterà però encara prolífic home de lletres veia publicada, per part d’Edicions de 1984, una nova aportació a la cultura popular de les nostres terres, en forma de volum titulat 1.000 dites ponentines, un catàleg exhaustiu de refranys, proverbis o parèmies tradicionals en aquestes contrades occidentals de muntanya i plana. D’entre el miler de frases fetes, enumerades per ordre alfabètic, amb l’explicació de cadascuna i el probable origen o equivalent en llatí, com és natural l’autor s’esplaia amb les més típiques del seu rodal geogràfic més proper, aquell que li va inspirar el sublim poemari Notes mínimes d’un paisatge, que no em cansaria mai de llegir.

Per exemple: “No hi ha cap militar que no sigui gallec ni cap forner que no sigui de Peramola”, expressió anterior a 1936 al·lusiva al gran nombre de forns a Barcelona regentats per peramolins, quasi un deu per cent (encara avui és molt celebrada la “coca de Peramola”, a la venda en diverses pastisseries de la zona). O l’amenaça, que es remunta a 1714, “Sabràs qui va cremar Peramola”. O bé “Pujar com els pins d’Aubenç” o “Semblar la llum del belga” o “Fer el negoci del Parra”, variant local del mercadeig d’un tal Robert amb unes cabres, o “No trobar aigua al Segre”, entre altres.

Qui tingui interès en el seu significat concret, que es compri el llibre, deliciós com la coca.