Exercici de toponomàstica

Ara no recordo en quin paper o pantalla vaig llegir un curiós reportatge sobre els topònims locals més llargs del regne d’Espanya. Amb 44 caràcters, que significa lletres més espais buits intermedis, encapçala el rànquing Gargantilla del Lozoya y Pinilla de Buitrago, juxtaposició de dos d’anteriors, corresponents a dues poblacions agrupades al segle XIX en un sol municipi de la Sierra madrilenya, amb un total de tres centenars d’habitants, quasi tan pocs com els signes gràfics –negre sobre blanc– emprats per denominar-lo. El segon de la llista el trobem a la província de Burgos: Villarcayo de Merindad de Castilla la Vieja. El tercer, a casa nostra, en terres empordaneses: Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura. El quart, a León: Colinas del Campo de Martín Moro Toledano. El cinquè torna a ser català: Vandellós i l’Hospitalet de l’Infant. Tots massa extensos, pel meu gust. I poc pràctics: si n’ets fill o veí i et pregunten d’on vens, quan has acabat de respondre, el teu interlocutor ja fa estona que badalla d’avorriment o esbatana els ulls d’incredulitat. Com també ocorre avui dia amb els noms propis personals, antigament dits de fonts, en què s’han posat de moda els monosíl·labs, l’esquematització, les presses i les ganes d’enllestir inherents a l’expeditiva època actual no encaixen gaire amb tirallongues nominals com les enumerades. Al Solsonès n’hi ha un de tan escarit que figuraria sens dubte al top ten de la brevetat onomàstica: Su. Més curt, impossible. A la Cerdanya tenen un Ur, a la part francesa.

Mesos enrere s’iniciava, per allà baix a Badajoz, el procés de fusió de dues viles contigües: Don Benito i Villanueva de la Serena. Aprovat el tràmit en referèndum, es constituïa una comissió de lingüistes i historiadors per designar l’entitat resultant. Descartades d’entrada contraccions com Villabenito o Benitoserena, així com Las Vegas del Guadiana, pel riu que hi passa a prop, potser perquè això de Las Vegas porta al cap la imatge de rutilants casinos enmig del desert –Extremadura no és Nevada–, els experts presentaven un parell de propostes, Concòrdia o Mestas del Guadiana, que no han convençut els respectius veïnats. Sempre els quedarà la solució salomònica de mantenir íntegre l’enunciat complet dels dos elements sumatoris, que per un sol caràcter no faria caure del pòdium l’abans referit municipi tarragoní.