Curiositats d’una plaça

Curiositats del Balaguer d’abans i ara, primer volum d’una trilogia empresa pel mestre jubilat i activista cultural Joan Arjona, s’inicia pel capítol Tastet de fets i notícies, recull d’anècdotes històriques, tan divertit com interessant, igual que la resta del llibre, en què cobra un protagonisme decisiu la plaça del Mercadal, la més extensa de Catalunya amb porxos tot al voltant, competint per pocs metres amb la de Vic. En un dels seus costats s’aixeca la Paeria –lamentable edifici, per cert, comparat amb l’anterior–, on es guarda l’armari “de les tres claus”, que atresorava el Llibre verd començat a anotar el 1630. I cada dissabte acull el concorregut mercat setmanal que se celebra des de fa més de 800 anys, per un privilegi de Pere I del 1211.

La cèntrica àgora balaguerina ha sigut també, segons consigna Arjona, improvisada plaça de toros. A l’esmentat Llibre verd, justament, consta que amb aquest motiu es va tancar tot el recinte amb barreres de fusta. La corrida en qüestió tindria lloc el 1629, per tal de festejar el naixement del príncep Carles, però no pas per iniciativa pròpia dels paers, sinó a suggeriment si us plau per força del rei Felip IV, a través d’una carta en el fons més coercitiva que amable.

Un espai públic, per tant, on sempre han conviscut oficialitat i lleure, com demostra el fet, reportat també per qui va ser durant una llarga etapa director del Centre de Recursos Pedagògics de la Noguera, que a principis de segle XX hi funcionaven dos cabarets, el Mercantil i l’Excelsior, la presència dels quals a la ciutat del Sant Crist provocava la indignació dels morigerats redactors de la beata revista La Falç –malgrat el nom, no pas bolxevic sinó portaveu del conservadorisme agrari–, que denunciaven aquella “pesta nova”, s’entén que moral, alhora que comminava les autoritats locals a prendre “mides higièniques contra certs cafès, convertits en indecents paròdies dels music-halls i que no són més que una escola per la joventut de luxúria i tonteria”. En un dels cafès de la plaça hi tocava el 1901 el primer premi de la rifa. Un dels agraciats va ser el capellà i músic Nadal Puig, que amb els diners guanyats encarregaria el panteó familiar a l’escultor Enric Clarasó.

Això sí que és saber gaudir de la vida i donar-se un gust! Una adaptació del clàssic “tapar forats”, en aquest cas de la mida d’una tomba.