Torres 10

Torres més altes han caigut. Torres, alfils, cavalls i reis. El cas és que a Torres de Segre n’han tret dos, de reis, del nomenclàtor vilatà.

L’actual i el d’abans. Una prèvia: per què diantre costa tant canviar els noms de les vies públiques als nostres pobles i ciutats? Inèrcies enquistades? Indiferència general? Qüestions més urgents o importants a abordar? Incomoditats per a veïns i carters? Prevenció de xafar ulls de poll? Por a jutges i fiscals, darrerament tan implacables i severs? O una barreja de tot plegat? Les autoritats del simpàtic municipi segrianenc s’han decidit finalment a suprimir la sang blava d’un parell de carrers. Innòcua guillotina nominal.

L’un es deia Joan Carles I i l’altre Felip VI, sospito que –per més inri– amb el llinatge catalanitzat, com si així els haguéssim de sentir més pròxims (de la mateixa manera que a Lleida molts s’entesten, sovint de bona fe, a designar rambla de Ferran a la batejada en memòria i honor d’aquell dèspota infaust que responia a Fernando VII). La pregunta, per començar, és a quin geni o a quin llepacorones se li va ocórrer la idea de posar dues referències tan augustes i altisonants a dues travessies del modest barri de les Casetes de Torres, ni que fossin dues cèntriques avingudes de Madrid. No sé si la mesura administrativa va fer pujar el preu dels habitatges afectats o l’orgull d’aquells que hi viuen.

Coincidint amb la simbòlica arribada a la bonica població fluvial de la flama del Canigó, la vigília de Sant Joan, alcalde i regidors destapaven les noves plaques substitutives de les anteriors. On constava el pare, s’hi pot llegir ara carrer dels Plans, com el camí rural que en surt. On figurava el fill, en aquests moments s’al·ludeix a santa Bàrbara, patrona local, que ho és també de Montsó, si no vaig malfixat (Bàrbara de Nicomèdia, nascuda el 306 a les ribes del Màrmara, verge i màrtir, decapitada pel seu propi progenitor per haver-se convertit al cristianisme, protectora d’artillers i miners, per allò de les explosions, de qui tothom es recorda només quan trona).

És clar que els edils torredans –curiós gentilici oficial– podien haver optat per una solució intermèdia, un híbrid o mix, almenys en un dels dos supòsits, evitant ferir susceptibilitats. Sense negligir la patrona, conservar la referència monàrquica, no només pel cognom: carrer Bàrbara Rei. I tots contents.