Mosquits i orenetes

Sosté un estudi científic recent que els mosquits escullen les víctimes de les seves doloroses fiblades pel color de la roba. Es veu que aquells dípters tan malparits –enutjosos i inevitables hostes de cada estiu– piquen amb preferència els que s’embolcallen amb colors vius o llampants, sens dubte més cridaners, sobretot el roig. Vaja, com els toros quan envesteixen a la plaça.

Tota una vida maldant per evitar-ne els atacs a traïció. Tota una història de la humanitat, de fet, perquè sospito que revolen per aquest planeta des de bastant abans que hi rondessin els nostres primers ancestres. Me n’he fet una idea sumària, almenys pel que afecta les darreres set o vuit dècades, gràcies al llibre de Sisco Farràs titulat Crònica sentimental d’un exterminador, que no tracta pas d’un serial killer sinó de la trajectòria industrial i comercial d’una empresa barcelonina, Cruz Verde, dedicada a la fabricació d’insecticides domèstics i productes fitosanitaris, entre els quals el DDT, un preparat químic que al principi s’aplicava dins de les cases accionant l’èmbol d’un polvoritzador que llençava un núvol tòxic capaç de provocar la mort massiva de “moscas, mosquitos, cucarachas, chinches y toda classe de insectos”, segons un cartell de l’època.

La publicitat de Cruz Verde és justament l’eix vertebrador –qualificatiu sorprenent, parlant d’invertebrats– del documentat i amè treball de l’investigador pallarès, que vincula les successives campanyes promocionals amb la situació social i política de cada etapa, en una postguerra tan agra, grisa i bruta. La llarga nit del franquisme, amb autèntiques plagues de mosquits assetjant i impedint el son, per més inri. Els dissenyadors dels anuncis tendien, en aquell període fosc dels anys quaranta, a imbuir els seus missatges de connotacions imperials o referències una mica ràncies a la literatura espanyola.

Em fa molta gràcia una adaptació del famós poema de Bécquer que incloïen en la tira còmica d’un diari: “Volverán las moscas y mosquitos, con sus zumbidos tus noches a amargar, y otra vez los chinches en verano, tu sonrosado cutis picarán. Volverán las nefastas cucarachas, por tu cocina de noche a pasear, y con su frac de reluciente luto, tu manjar preferido ensuciarán. Volverán con el sol que nos broncea, los insectos de nuevo a molestar, pero usando Cruz Verde no lo dudes, ¡ninguna volverá!”