DIA DE REG
Cognom de riu i de diari
Liliana Segre va entrar a la meva vida –per expressar-ho d’una forma ampul·losa, exagerada, equívoca i pedant– de pura casualitat: cada vegada que, de viatge a França i sobretot a Itàlia, el seu país, intentava accedir a la versió digital d’aquest periòdic, que ara celebra el quarantè aniversari, entre d’altres activitats amb una exposició als baixos de la Paeria, la primera opció a aparèixer a Google era aquesta senyora, fins al punt de fer-se’m familiar. Un bon dia, amb temps per davant i encuriosit per un llinatge tan nostrat, em vaig decidir a desplegar la informació que el cercador de referència n’ofereix. I aquest és, resumit, el perfil del personatge: nascuda a Milà el 1930, d’orígens jueus, les lleis racials feixistes l’obligaven a deixar l’escola i als 13 anys era enviada a Auschwitz, amb pare i padrins que hi deixarien la pell, sotmesa a treballs forçats en una fàbrica de munició propietat de Siemens, i d’on seria alliberada de miracle al final de la guerra, una de les només 35 criatures italianes que sobreviurien, d’un total de 776, al pas per aquell camp d’extermini.
El testimoni d’una experiència tan dura el reflectiria en llibres i conferències que li valdrien una presència sovintejada als mitjans de comunicació. Compromesa per sempre amb els valors humanitaris del civisme, la tolerància i la democràcia, el 2018 va ser designada senadora vitalícia pel president Matarella, no sense que les seves intervencions conciliadores a la cambra, apel·lant a la memòria històrica, li comportessin rebre insults i amenaces de caràcter antisemita. Dijous de la setmana passada, amb 92 anys, l’antiga deportada presidia la mesa d’edat en l’acte de constitució del nou senat italià, sorgit de les recents eleccions parlamentàries que han retornat al poder els hereus ideològics de Mussolini i que serà presidit per l’ultradretà Ignazio La Russa, que pel cognom és fàcil de deduir-ne la simpatia per Putin.
Liliana ho va aprofitar per requerir que cessi la política irada, agressiva, cridanera, populista en el sentit de proposar solucions fàcils a problemes complexos, fomentada per les xarxes socials, que per desgràcia no és exclusiva de la península transalpina i de què darrerament són també víctimes determinats independentistes catalans –Carme Forcadell, per exemple– de part d’altres presumptes correligionaris de la mateixa corda.