Octubre en solfa

Cap de setmana sedentari, perquè tocava fer panellets. Aprofito el matí del dissabte per avançar feina escrivint un parell d’articles. A la tarda, veig la primera adaptació cinematogràfica, del 1946, en blanc-i-negre, amb John Garfield i Lana Turner, de la novel·la de James M. Cain El carter sempre truca dues vegades, sense la tòrrida seqüència de la nova versió de 1981 del pa de pessic apartat bruscament de la taula de la cuina, en un rampell de desig peremptori per part de Jack Nicholson i Jessica Lange en plena acció devoradora, no pas del malaguanyat pastís sinó del cos de l’altre. No sé com resultaria l’escena de rebosteria eròtica, substituïda la massa circular de farina, ous, mantega i sucre per una safata de panellets a punt de ser enfornats, i de moment no sortiré del dubte: amb les coses de menjar no s’hi juga.

Després, rellegeixo una estona Les dones i els dies, de Gabriel Ferrater, incitat per la lectura recent de Vèncer la por, biografia del poeta de Reus a càrrec de Jordi Amat. Retrobo el poema Octubre al cap de molt temps: “I acudim a la cita, resignats, / mentre les fondes llanes femenines, / amb una dúctil passió d’orquídia, / s’arrissen lentes i persuasives...” Per ara i tant, enguany, no tantes llanes, a causa d’un principi de tardor que més aviat sembla, per les temperatures, la prolongació de l’estiu roent i eixut que fa sis mesos que dura, des d’aquest maig passat de prematures calors inusitades.

A la nit, concert inaugural d’Interfado a l’Orfeó Lleidatà: la jove Margarida Arcanjo, secundada per dos hàbils guitarristes, un dels quals el veterà Joâo Nunes, que s’anima a cantar amb bona veu i tota l’ànima, una grata sorpresa, igual que quan puja a l’escenari la nostra Carolina Blàvia per interpretar tres clàssics del gènere: Vielas de Alfama, Maria Lisboa i Júlia florista.

L’endemà al vespre, original estrena del Jazz Tardor al Castell del Remei, com va dir a la benvinguda missenyora Mireia “bevent música i escoltant vi”. Una sessió memorable, pel quartet de Jesse Davis, saxofonista de Nova Orleans. A la mateixa hora, a Lleida, el fado de fusió de Joao Caetano al Cafè del Teatre i la primera simfonia de Mahler per l’orquestra Julià Carbonell a l’auditori. Les setmanes anteriors, els cicles Musiquem i Orgues de Ponent o el Raimat Arts Festival, entre d’altres. Ja ho veuen: un octubre càlid però harmònic.