Vent, corda i... forquilla

Diumenge passat no, l’altre. Festa Major de Talarn en honor del patró local, sant Martí, bisbe de Tours, el cavaller romà de la capa repartida amb un pobre i de l’estiuet que enguany no hem notat, perquè encara no havia fet fred. L’observo, sobre la peanya que domina el presbiteri, amb la capa tota sencera, fastuosa, quasi tan daurada com el bàcul i la mitra o tiara episcopal, mentre ressonen les notes que Josep Maria Mas extreu del preciós orgue barroc –mitjans del XVIII– de l’església de la històrica vila del Jussà. L’acompanya Josep Maria Manresa amb un violí construït a Lucca com a rèplica exacta d’un Guarneri de 1734 i que desprèn una tonalitat de fusta antiga que combina a la perfecció amb els harmònics gemecs tubulars, aconseguint una sonoritat hipnòtica. Interpreten compositors ibèrics de la setzena, dissetena i divuitena centúries: Cabezón, Morales, Encina, Soler, Cabanilles, etc. Peces bastant breus que porten títols molt de l’època, com ara Mi libertad en sosiego, Para quién crié yo cabellos, Si no os hubiera mirado o Hoy comamos y bebamos. Això mateix. Com que el concert del cicle Orgues de Ponent s’acaba al migdia, a la sortida s’imposa menjar i beure, que la música ens ha fet venir gana i set. Abans de dinar, però, encara tenim temps de pujar passejant sota el sol fins a la Font de Caps i el safareig públic circular que alimenta, coetani de l’orgue i al qual un capellà particularment morigerat –i malpensat– va fer bastir un muret tot al voltant per evitar que els pagesos de camí al tros poguessin veure les cuixes de les dones que rentaven la roba.

L’àpat, a Casa Lola, l’acollidor restaurant obert en 1956 per la família Miró, l’hem previst d’alguna manera com un comiat i un homenatge. La Florita, gran cuinera i millor persona, tota una institució a la comarca gràcies als seus guisats i les seves rialles, pensa ja a jubilar-se i trobar un relleu al negoci, mentre la seva germana Maria Teresa es farà càrrec dels apartaments de damunt. Com que no sabem si serà l’última vegada, decidim compartir –com Martí la capa– alguns dels plats emblemàtics de la carta: el delicat caneló de bacallà, la fina però substanciosa escudella, la típica girella fregida, les insuperables mandonguilles amb bolets, el tiramisú rebatejat Pallaresa perquè porta ratafia. Gràcies, estimada Florita, per tanta felicitat i alegria.