DIA DE REG
Pastilles o filet?
Resum de la situació: covid sota control, malgrat l’important rebrot xinès, grip i refredats a l’ample. De la grip per ara me n’he salvat, potser perquè me’n vaig vacunar a temps, alhora que pel coronavirus, una punxada a cada deltoide, però no pas de refredar-me. Res d’extraordinari en la present època de l’any, sobretot si ja no circules tota l’estona amb la mascareta, com als dos hiverns anteriors.
Els Reixos m’han portat un llibre en què es pot llegir una recomanació i el comentari pertinent sobre com combatre les infeccions víriques més comunes en aquestes dates i els enutjosos estats gripals. Calendario sin fechas és una tria d’un centenar de columnes d’entre les 1.700 publicades sota aquest epígraf per Josep Pla al setmanari Destino, de 1939 a 1975, en la versió original castellana –aquell castellà tan sui generis del fecund prosista empordanès, farcit de locucions populars i girs expressius manllevats literalment del català. El text del 14 de febrer del 1953 es titula Buenas noticias sobre el virus i començava recordant el consell de Léon Daudet (1867-1942) respecte de la qüestió, al periòdic Action Française.
Aquest Léon Daudet era fill d’Alphonse Daudet, el cèlebre autor de Lettres de mon moulin i Tartarin de Tarascon. Articulista polèmic, antisemita i monàrquic, de la corda de Maurras, en l’àmbit de la salut un negacionista avant la lettre, potser perquè de jove havia abandonat els estudis de medicina, víctima d’un desengany que el duria a escriure una novel·la burlant-se dels metges. Segons ell, la grip és produïda per un patogen tan ridícul que no resisteix el contracop d’una dieta alimentària copiosa, com ara un filet de bou “saignant” d’una lliura a cada àpat, amb una cullerada sopera de mostassa anglesa d’aquella tan forta que fa plorar, mig camembert, un litre de Borgonya, cafè i conyac a discreció.
Daudet, adverteix Pla, “era un poco fanfarrón y le gustaban las cosas de un cierto estruendo”. És possible, pondera tot seguit, que el seu mètode funcioni en algunes persones, si bé quan arriba una epidèmia “hay que hacer de tripas corazón” i recórrer als medicaments, per molt més agradable que resulti aquest règim de carn, formatge i vi que no pas un a còpia de “vasos de leche i pastillas de aspirina”. Sempre millor un bon tip que no haver-se de vacunar, conclou l’homenot, “pero no se puede tener todo en la vida”.