Fantasmals estacions

Un fantasma recorre Europa. Aquesta frase encapçalava el Manifest Comunista de Marx i Engels el 1848. Rafael Alberti l’adoptaria com a títol d’un poema combatiu de 1933: “Y las viejas famílias cierran las ventanas, / afianzan las puertas, / y el padre corre a oscuras a los bancos...” Ara, des de fa unes setmanes, si bé diria que els darrers temps no ha deixat mai de rondar, un fantasma recorre Catalunya. Quina por! Amagueu les criatures! Es tracta del fantasma del tripartit, que alguns branden de nou com un espantall, contrariats pel pacte de pressupostos que els deixa fora de joc. Els va sortir bé aquell remot 2010, però no s’adonen que al cap de tants cops repetint-la, la intimidació ja no fa efecte, com al conte de Pere i el llop. A banda, vista amb perspectiva històrica, la blasmada fórmula governamental tampoc no va funcionar tan malament, sobretot considerant el que vindria just després.

Entre els molts projectes que aquella coalició a tres diabòlica –vade retro!– va portar a terme, comptant hospitals, instituts, carreteres i algun aeroport, figura la modernització de la línia de la Pobla. En podem veure les estacions dibuixades, a tot color si encara es mantenen dempeus, en blanc i negre si ja han sigut derruïdes (al seu lloc una simple i trista marquesina), igual que tota la resta de parades de tren a les nostres terres ponentines, des de Sant Guim a Almacelles, des de Vinaixa a la Pobla de Segur, al nou llibre Estacions de Lleida, de Marçal Abella, amb acurada edició de Pagès.

A més de les làmines reproduint el catàleg complet d’edificis ferroviaris, la majoria ja fa temps abandonats, i sovint tapiats, desprenent un aire fantasmagòric i concitant la nostàlgia del tràfic de passatgers i mercaderies que els animava en èpoques pretèrites, viscudes encara per les persones més provectes de cada municipi, aquest àlbum de tapes dures inclou fotos antigues i informació escrita sobre cadascun d’ells. A la corresponent a Mollerussa es llegeix que als anys seixanta totes les nits circulava a gran velocitat, fent molt soroll i sense aturar-se mai, un comboi de càrrega conegut com El Fantasma. Un fantasma que recorria la plana d’Urgell sotraguejant sobre rails. Quan des del llit el sentia arribar, la nena Rosa Maria Giralt, filla del factor que vivia al pis de damunt de l’estació mollerussenca, s’amagava sota el llençol.