Aigua als sembrats

Redacto aquestes ratlles dimarts al vespre perquè surtin diumenge, amb tanta antelació –he de deixar els deures fets per Setmana Santa– que potser quan apareguin es veuran desmentides pel caprici dels núvols. Tal vegada, i tant de bo, d’aquí al cap de setmana plou i tot el que ara escric queda en paper mullat, mai millor dit. Tant de bo, repeteixo.

No m’importaria passar per pessimista en excés o sapastre formulant pronòstics, si és a canvi que els camps s’assaonin mig pamet. Bé, ni que sigui només dos dits, tal com pinta. No seria el primer cop que la realitat em desautoritza, en aquest àmbit i en d’altres.

Per exemple, queixar-me de la boira persistent en un article i que tot just el matí que es publica faci un sol de miratge. El cas és que volia comentar la missa amb processó, diumenge passat, del bisbe de Solsona –l’actual, perquè el d’abans semblava els darrers temps més pendent d’una altra mena de saó–, en honor de la Mare de Déu dels Torrents, d’advocació tan prometedora, a l’església berguedana de Sant Martí de Correà. Sense gaire èxit, pel que es veu, si més no immediat.

També a l’ermita de la Mare de Déu dels Esclopets, vora Ribelles, s’havien fet la vigília pregàries i càntics de goigs per salvar les collites.Res de nou, però. No cal alarmar-se més del compte. El clima del nostre planeta ja els ha ofert sempre, de tant en tant, aquests episodis extrems.

Avui potser cada dia amb major freqüència i gravetat. Jo soc d’un poble que en una ocasió, segles enrere, va estar cinc o sis anys sense caure-hi ni una gota, mentre que als termes dels voltants anava descarregant poc o força. D’allò en va pervenir la cobla: “Arbeca la seca / és un poble molt gran, / la gent petiteta / s’hi moren de fam”.

Sens dubte era més fàcil rimar Arbeca amb seca que no amb humida. A Ulldemolins, on darrerament vaig més que a Arbeca, si bé no tant com a Bell-lloc, hi ha el bonic santuari del Loreto, que alguns vells encara anomenen Llorito, igual que del monòlit franquista a les Crestes de la Llena en deien manolito. Els feligresos locals hi acudien a implorar la intercessió de la mestressa: “Tot ho tenim en Maria: / defensa en nostres combats, / aigua abundant als sembrats, / remei, consol, alegria...” Consignen les cròniques que les rogatives solien causar efecte.

Al pas que anem, convé no descartar res. Tampoc l’haver de tornar-hi.