Senyor Lladonosa

Espectador assidu de l’Està passant de TV3, que miro mentre sopo sol a casa –horari europeu–, no em vaig escandalitzar per l’entrevista paròdica a la Virgen del Rocío, però sí que bastant per una situació que s’hi havia produït dues setmanes abans. La cuinera mediàtica i simpàtica Maria Nicolau hi esmentava alguns referents clàssics de la gastronomia catalana, entre els quals el “senyor Lladonosa”, però ni a Toni Soler ni a Jaïr Domínguez el nom no els sonava gens i es preguntaven qui devia ser el tal “senyor Lladonosa”, mentre ella no només se’n sorprenia sinó que se’n mostrava indignada.. igual que jo mateix, davant la pantalla.

Farien bé, els dos presentadors al·ludits, de regalar-se aquest Sant Jordi el nou llibre d’Ivan Membrillas, titulat De la cuina i la vida, sobre el gran mestre dels fogons Josep Lladonosa i Giró, editat per Viena, amb pròleg de Marc Ribas i epíleg d’Ignasi Riera. Fruit d’una quinzena d’entrevistes, entre desembre del 2015 i març del 2016, al seu pis a l’avinguda Blondel de Lleida, el volum repassa la fecunda trajectòria vital i professional del prestigiós xef nascut a Alguaire el 1938, que convé no confondre amb un altre cèlebre Lladonosa alguairenc de l’ofici, lo Pepito de la Fonda del Nastasi.

En realitat, el petit Josep hauria volgut quedar-se al poble fent de pagès, però el seu pare –amb qui mantenia una relació difícil– el va enviar a guanyar-se les garrofes a Barcelona, amb 14 anys, com a aprenent a la cuina de l’hotel Majestic, en principi sense cobrar res ni cap dia de festa, només la manutenció. Sort que la feina li va anar agradant i així emprendria una carrera que el portaria a prestar els seus serveis cada cop més cotitzats en restaurants de tant renom com el Parellada, el Quatre Barres (muntat amb la seva dona, Pepita Guillaumet) o el Set Portes, on s’acabaria jubilant.

Estudiós i divulgador de la cuina catalana de sempre, fins i tot medieval, en nombroses intervencions als mitjans de comunicació i a través d’una trentena de llibres, en una època dominada de primer per la cuina francesa i més endavant per l’experimental “cuina d’autor”, que no deixa de percebre en el fons com una certa presa de pèl, desatenta amb la tradició i sovint massa cara, Lladonosa se’ns revela com un home amb les idees molt clares, que expressa de forma contundent. Una lectura força interessant... i profitosa.