Un somni fet realitat

Dijous comentava aquí un llibre sobre un alguairenc il·lustre, el xef i divulgador de la tradició gastronòmica catalana Josep Lladonosa. De la cuina i la vida, es titula la llarga entrevista d’Ivan Mambrillas. Avui glossaré una altra novetat d’un autor igualment vinculat a aquella vila segrianenca: Antoni Reinoso Gil, fill de Lleida però veí d’Alguaire des del 1993.

Una novetat estricta, perquè es tracta de l’estrena en l’apassionant món de les lletres. Apassionant i sovint desagraït, injust, poc reconegut econòmicament i socialment, massa cops generador de frustracions. Benvingut, col·lega.

No sé si felicitar-lo o compadir-lo. Amb l’Antoni ens coneixem, i gosaria afirmar que som amics, des de fa una mica més de tres anys. Funcionari veterà –per l’edat, semblant a la meva, també amb un peu i mig ja a la jubilació– de l’actual departament de Drets Socials de la Generalitat, cap de servei amb molts triennis d’una àrea tan complexa com l’encarregada de les residències geriàtriques i altres centres assistencials de persones especialment vulnerables, vam patir junts els tràgics efectes en aquell àmbit de la recent pandèmia.

Van ser, sobretot al principi, uns quants mesos de tensió aguda –hi havia vides en joc, tot allò ens venia de nou, l’experiència acumulada no valia de gaire–, causants d’una profunda petja psicològica i física que encara s’arrosseguen: insomni crònic, episodis d’irritabilitat, fases depressives.. En fi, confio que ho superarem. En part, gràcies a la literatura, tant per passiva (llegint) com per activa (escrivint).

Ignorava aquesta faceta de l’Antoni fins que un dia me la va confessar, com si no s’atrevís a proclamar-ho en veu alta. Una simple afició, un passatemps innocu, se’n disculpava. La sorpresa es produiria al portar-me, setmanes enrere, el fruit d’aquella feina a hores perdudes: una novel·la titulada Confessió d’un desconcert, que li ha editat Círculo Rojo.

En la dedicatòria a mà, m’agreix compartir “un somni fet realitat”. Meitat negra o criminal, meitat històrica, basculant entre l’actualitat i la revolta popular d’Alguaire el desembre del 1930, l’obra és un text ambiciós i ben escrit, atent als detalls, amb l’atmosfera força aconseguida, que revela un control argumental i un domini de l’ofici impropis d’un principiant. Bé, això deixarà de ser-ho aviat, perquè diu que ja treballa en una altra...