Pont ample, premi gros

La Paeria de Balaguer anuncia una reforma a fons del pont vell de la ciutat, conegut com a pont de Sant Miquel, pel portal gòtic amb una escultura de l’arcàngel, patró dels comtes d’Urgell, que durant segles l’embocava per la riba dreta. D’origen medieval, l’estructura de pedra que sobrevola el Segre cavalcant set arcades hauria substituït alguns anteriors pas de barca o palanca, si bé el cronista Pere Sanahuja n’atribuïa la construcció als sarraïns. Sigui com sigui, el cas és que ja feia temps que el pont semblava estret i una mica insegur.

Les obres que hi pensa emprendre el consistori consistiran –disculpin la redundància fònica– a eixamplar-ne les voreres i la calçada central, a més de canviar els voladissos, bo i respectant les voltes dels set ulls i en general l’aspecte diguem-ne històric. A partir d’ara, per tant, els vianants hi podran passar sense perill de ser abordats, ni que sigui de gairell, per un vehicle a motor massa apressat o bé impel·lits a llençar-se a l’aigua per evitar mals majors, mentre que pel mig l’encreuament d’un cotxe amb un camió no significarà gairebé de forma inevitable una rascada a la carrosseria. Un benefici notable respecte de la mobilitat de veïns i forasters que hi circulin sobre rodes o caminant, remarcat en l’acte de presentació del projecte per part del senyor Jordi Ignasi Vidal, paer en cap present i confio que encara uns quants anys més.

Fins aquí la informació objectiva, si fa no fa. Tot seguit, una anècdota pel meu gust prou divertida, potser tirant a poca-solta però que em ve de gust explicar, per més que diria que ja ho fet algun cop. Resulta que durant una època, al pal del semàfor petit per a vianants plantat en un extrem d’aquest pont balaguerí hi penjava un rètol amb la inscripció “Premi per travessar.” Havent-lo llegit, el filòsof i escriptor Ferran Sáez va interpretar que premiaven els valents que s’atrevien a anar a peu d’un cantó a l’altre, no pas el significat en principi previst de comminar a prémer un botó per tal que el disc lluminós passés de vermell a verd, autoritzant el desplaçament als transeünts, un cop detingut el trànsit rodat.

Potser el podrien restituir, aquell cartellet, però ara ja tal com el va entendre l’amic Ferran. Amb l’al·licient que si el pont és més ample, en conseqüència el premi hauria de ser més substanciós. Per exemple, un típic panadó.