Goigs sense (gaires) alegries

Plou però plou poc, si més no aquí baix a la plana (a la muntanya una mica més). Plou però no plou prou. Plou però plou tard. Massa tard per als cirerers i el cereal de secà que ni tan sols ha arribat a espigar o bona part dels fruiters: aquests mínims ruixats de darrera hora permetran salvar els arbres, si bé difícilment la fruita. Encara a temps, segons que sembla, per beneficiar vinyes i oliveres, tot i que li ha anat ben just, d’un parell de setmanes. És obvi que –mea culpa– havia d’haver acudit abans a implorar aigua del cel al Sant Crist de Conques, segons la tradició provinent del veí vilatge de Covet. Sí, del poble de Conques i de la Conca Dellà, tal com recorden els seus goigs: “De la Conca advocat / sou santíssima figura, / que’n temps de necessitat / nos donau favor y ajuda” (atenció, correctors: transcric l’ortografia prefabriana).

D’això ara en fa ja tres o quatre diumenges. Havia pujat fins a aquell nucli del municipi d’Isona amb un triple motiu: dinar al nou restaurant Cal Jou, prendre notes per a un Enllà al suplement Lectura sobre l’església local romànica d’altíssima espadanya i el seu crucifix tan realista, a banda de miraculós, finalment aprofitar per demanar-li pluja. Com que el balanç de les tres comeses va resultar al capdavall satisfactori, només em sap greu no haver avançat un parell de mesos la visita, quan encara s’haurien pogut evitar mals majors en agricultura, ramaderia i turisme. Ho proclamen, en efecte, els referits “Goigs en alabansa del Sant Cristo que’s venera en la Iglesia parroquial de Conques, Bisbat d’Urgell.” A la sisena estrofa concreten la protecció oferta pel “redemptor dels pecadors” en l’àmbit diguem-ne meteorològic: “Quant d’aygua hi ha fretura / per los fruits en gran manera / venen á vostra figura / tots los de aquesta terra, / dau remey ab brevetat / puig que sou tan piadós.”

Explica la culta i amable senyora que ens fa de guia per dins al temple que aquests goigs daten de 1606. També que el grup El Pont d’Arcalís canta les cobles d’una Pregària per fer ploure, sobre el mateix “Jesucrist crucificat”, escoltades a l’Aran, fins on devia arribar la seva fama remeiera. “Sant Crist de Conques, / abat de Covet, / doneu-mos aigua / que tenim set”. Hi ha qui argumenta que de fet no hauria de ser “abat” sinó “portat” o fins i tot “robat”, però aquesta ja és una altra història.