Uns ous com un toro

Diumenge passat. Sant Guim de Freixenet, popularment coneguda molts anys com Sant Guim de l’Estació, per haver-se format entorn de l’edifici ferroviari a partir del 1860, data de l’arribada del tren, i que la via travessa de cap a cap pel mig, igual que Bell-lloc d’Urgell, última i primera parades d’un futur servei de rodalies de Lleida, quan la línia sigui traspassada a la Generalitat: aquestes dues poblacions tan vinculades amb el ferrocarril s’haurien d’agermanar, a instàncies dels seus dos magnífics alcaldes (el de Bell-lloc retornat avui), dos bons jans que es fan apreciar. S’hi celebra la Fira de l’Ou.

Enguany atorguen els Ous de Plata –distinció de nom subtil– a la doctora Montserrat Bernabeu, codirectora de la Fundació Gutmann, nascuda i amb casa allí mateix. Entre el públic, el seu fill, el futbolista Gerard Piqué, així com els nets Milan i Sasha. Assegut al costat de l’homenatjada, no tinc ous –ni de plata ni de plom– per preguntar-li per la Shakira.

En un racó d’ajuntament, observo un cartell anunciant una “gran corrida” de toros a Sant Guim, el 7 d’agost del 1960. En realitat no pas de toros, sinó de “novillos”, en concret “novillos toros”. Patrocinada pel consistori i a benefici de les escoles parroquials i del Centre Catòlic.

Els “cinco bravos novillos toros, cinco” serien despatxats des de les quatre de la tarda –i no de les cinc, com és costum– pels “diestros” Carlos Álvarez, Juan Sendino (Arenero), José Santiago (Joselito), Antonio Cánovas (El Cano) i Antonio López (El Gitano). A la improvisada “Plaza de Toros de San Guim”, les localitats costaven 50 pessetes al “tendido sombra” i 75 a la “contrabarrera”. Per fer-se una idea comparativa del preu, en aquella època una entrada de cinema oscil·lava entre tres i sis pessetes.

M’explica l’alcalde que la festa va ser un èxit i que s’hi van recaptar prou diners per atendre les propostes del mossèn, però que mai més no es repetiria. Una llàstima, perquè qui sap si una certa seguida potser hauria desvetllat algunes vocacions taurines entre el jovent local. No sé, un Lucerito de San Guim, un Niño de la Estación, un Platerito de la Via, un Mozito del Paso a Nivel, un Fogonero de Altadill, un Panadellero, un Manolete de San Domí, un Chicuelo de Freixenet, un Gallito de la Rabassa, un Pastoret de la Segarra.

(bé, aquest darrer ja existeix i és una marca de iogurts).