Dreta com un fil

Llegeixo al diari que la reforma de la C-53 entre Tàrrega i Balaguer, una llarga recta d’uns 34 quilòmetres, per part del departament de Territori de la Generalitat, preveu tres carrils a tot el trajecte. No serà l’autovia reclamada des de fa anys, però bé, millor que ara, sobretot si comporta l’adequació d’algunes rotondes en encreuaments d’alta sinistralitat. Aquella carretera va ser una de tantes obres públiques a la plana de Lleida promogudes per la família Girona, d’orígens targarins i que malgrat traslladar-se a Barcelona mai no va perdre la vinculació amb aquestes contrades.

Ho explica el llibre Els Girona, la gran burgesia catalana del segle XIX, reeditat no fa gaire per Pagès, de la doctora en història Lluïsa Pla. Tot just enllestits els dos grans projectes –sense cap ajut oficial, circumstància avui dia impensable– del canal d’Urgell i la línia ferroviària Barcelona-Lleida-Saragossa, cap al 1862 Ignasi Girona i el seu fill Manuel emprenien les gestions per obtenir de Madrid els permisos necessaris d’una infraestructura que creien imprescindible per enllaçar amb el ferrocarril i poder treure amb condicions els productes dels camps que es començaven a regar gràcies al canal. Només els permisos, perquè dels estudis tècnics i del pressupost d’execució ja se’n farien càrrec ells.

Però ni tan sols els permisos era capaç de facilitar d’una manera prou ràpida l’administració espanyola. Ignasi Girona, ja gran però encara actiu, i que solia passar la meitat de l’any per aquests verals, no es cansaria de persistir en la idea. Ho feia, afirmava en una carta que l’autora reprodueix en part, per la seva condició de “hijo de Tárrega y como (seguramente) el mayor propietario regante de Urgel”.

Es referia a la finca adquirida feia poc del Castell del Remei, que arribaria a tenir mil jornals. En una altra carta, exasperat pel retard burocràtic, es queixava de la diligència governamental respecte de la pavimentació amb marbre de Carrara de la catedral de Burgos, en comparació amb el desinterès per la ruta viaria Tàrrega-Balaguer, “que es más útil, precisa y necesaria”. Va costar molt, però al final se’n van sortir.

La casa Girona intervindria decisivament no només en la construcció d’aquesta carretera, sinó també en la de Tàrrega a Artesa de Segre, en la de Balaguer a Ponts, en la de Ponts a Tremp i en la de Ponts a la Seu d’Urgell.